The rise of catalan identity under the minor branch of the Trastamara dinasty
DOI:
https://doi.org/10.3989/hispania.2023.058Keywords:
Diputación or Generalitat, council, courts, Trastámara, consellers de Barcelona (councillors of Barcelona), redreç (reform), inquisitionAbstract
Part of a monographic issue on Catalan identities, this paper aims to consider these in the context of the Trastámara Monarchy that took the Crown of Aragon after the Compromise of Caspe. It examines the situation under each reign between Ferdinand I of Antequera and Ferdinand II, the Catholic King, drawing on archival and bibliographical sources. Attention is also drawn to the civil war in which the Courts and the Diputación (Deputation and the consellers —governors— of Barcelona opposed the monarchy and inland Catalonia. War broke out when the Prince of Viana, firstborn son of the Crown of Aragon, died and the new heir Ferdinand was not recognised by all the institutions. Victory was achieved by John II and his son Ferdinand between 1472 and 1479. Despite the redreç —reform— by Ferdinand II, we can conclude that after the fifteenth century, there were no long-term winners or losers, and that monarchist authoritarianism with the accompanying Inquisition had to coexist alongside Catalan constitutional pactism.
Downloads
References
Adao de Fonseca, Luis y Pinto Costa, Paula, «Historiographie and Portuguese identity: How in Medieval Portugal the kindom is seen through the eyes of the iberian Peninsula», en Flocel Sabaté y Luis Adao de Fonseca (coords.), Catalonia and Portugal: the Iberian Peninsula from the Periphery, Berna, Peter Lang, 2015: 269-294.
Albert, Ricard y Gassiot, Joan, «Text, introducció i notes», en Parlaments a les Corts catalanes, Barcelona, Els nostres clàssics, 1928.
Baydal, Vicent, Els valencians des de quan son valencians?, Valencia, Afers, 2016.
Belenguer, Ernest, Jaime I y su reinado, Lleida, Milenio, 2008.
Belenguer, Ernest, «Una aproximació a la crisi de la baixa Edat Mitjana. Cataluya», Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XXIV (Barcelona, 2013): 267-296.
Belenguer, Ernest, Vida y reinado de Pedro IV el Ceremonioso (1319-1387), Lleida, Milenio, 2015.
Belenguer, Ernest, Los Trastámara. El primer linaje real de poder político en España, Barcelona, Pasado y Presente, 2019.
Belenguer, Ernest, La fi de la dinastía catalana. Joan I i Martí l'Humà, Catarroja, Valencia / Barcelona, Afers, 2021.
Bisson, Thomas Noël, L'impuls de Catalunya: l'època dels primers comtes-reis (1140-1225), Vic, Eumo, 1997.
Calmette, Joseph, La question des Pirénées et la marche d'Espagne au Moyen Âge, París, JB Janin, 1947.
Carbonell, Pere Miquel, Cròniques d'Espanya, edició crítica de Agustí Alcoberro, Barcelona, Barcino, 1997, 2 vols.
Carreras Candi, Francesc, «Evolució històrica dels jueus i juïsants barcelonins», en EstudisUniversitaris Catalans, Barcelona, 1909: 404-428.
Carreras Candi, Francesc, «L'inquisició barcelonina substituïda per l'Inquisició castellana (1446-1487)», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, MCMIX-X/Any III (Barcelona, 1911): 130-177.
Casals, Àngel, «Una visió de llarg recorregut: Ferran II. Dels Trastàmara als Habsburg», en Ernest Belenguer (ed.), Ferran II i la Corona d'Aragó, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2018: 383-397.
Constitutions y altres drets de Cathalunya, compilats en virtut del capítol de Cort LXXXII de las Corts per la S.C.Y R. Majestat del Rey don Philip IV, nostre Senyor celebradas en la ciutat de Barcelona. Any MDCCII, Barcelona, MDCCIV, edición facsímil de 1973.
Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principado de Cataluña, Madrid, Real Academia de la Historia, 1907, vol. XI.
Coulon, Damien, Barcelone et le grand commerce d'Orient au Moyen Âge. Un siècle de rélations avec l'Egypte et la Syrie-Palestine (ca. 1330-ca. 1430), Madrid /Barcelona, Casa de Velázquez / Institut Europeu de la Mediterrània, 2004. https://doi.org/10.4000/books.cvz.4412
Del Treppo, Mario, Els mercaders catalans i l'expansió de la Corona catalano-aragonesa del segle XV, Barcelona, Curial, 1976.
Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1994, vol. I.
Dutour, Thierry, La France hors la France. Une identité française avant la nation (v.1200-v.1500), París, Vendémaire, 2022.
Feliu, Gaspar, «El comercio catalán con Oriente», Revista de Historia Económica, 3 (Barcelona, 1988): 689-707. https://doi.org/10.1017/S0212610900000975
Ferrer Mallol, María Teresa, «El naixement de la Generalitat de Catalunya (1359-1413)», en Història de la Generalitat de Catalunya. Dels origens medievals a l'actualitat, 650 anys, Barcelona, Generalitat de Catalunya / Institut d'Estudis Catalans, 2011: 19-42.
Ferro, Víctor, El decret públic català: les institucions de Catalunya fins al drcret de Nova Planta, Vic, Eumo, 1987.
García Herrero, María del Carmen, «La dama modélica del Cuatrocientos en la correspondencia de María de Castilla, reina de Aragón, Valencia (1416-1458)», Cuadernos del CEMYR, 23 (San Cristóbal de La Laguna, 2015): 27-48. https://doi.org/10.4000/e-spania.24120
Gay, Josep Maria, «La creació del dret a Corts i el control institucional de la seva observança», Les Corts a Catalunya: Actes del Congrés d'Història Institucional (28, 29 i 30 d'abril de 1988), Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1991: 86-96.
Jara Fuente, José Antonio, «Consciencia, alteridad y percepción: la construcción de la identidad en la Castilla urbana del siglo XV», en José Antonio Jara Fuente, Georges Martin e Isabel Alfonso (cords.), Construir la identidad en la Edad Media: poder y memoria en la Castilla de los siglos VII a XV, Cuenca, Ediciones de Castilla-La Mancha, 2010: 281-317.
Lluch, Rosa, «Ferran II i els remences», en Ernest Belenguer (ed.), Ferran II i la Corona d'Aragó, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2018: 159-175.
Martínez Ferrando, Ernesto, Pere de Portugal «Rey dels catalans». Vist a través dels registres de la seva Cancelleria, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1936.
Martínez Ferrando, Ernesto, Tragedia del insigne condestable don Pedro de Portugal, Madrid, Instituto Jerónimo Zurita, CSIC, 1942.
Mas i Forners, Antoni, Llengua, terra, patria i nació: l'evolució de la consciencia llingüística i etnocultural entre els cristians de l'illa de Mallorca (segles XIV-XVII), Mallorca, Documenta Balear, 2020.
Montagut, Tomàs de, «La monarquia i les institucions dels territoris. Les diputacions del General», en Ernest Belenguer (ed.), Ferran II i la Corona d'Aragó, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2018: 365-382.
Muñoz Gómez, Víctor, «Una aproximación a la presencia castellana en el gobierno de la Corona de Aragón durante el reinado de Fernando I», en María Isabel Falcón Pérez (ed.), El Compromiso de Caspe (1412), cambios dinásticos y Constitucionalismo en la Corona de Aragón, Zaragoza, Obra Social de Ibercaja, 2013: 548-559.
Muxella, Imma, La terra en guerra. L'acció de les institucions durant el regnat de Renat d'Anjou (1466-1472), tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 2013.
Muxella, Imma, «El cas del príncep de Viana: contrafacció reial i resposta constitucional», Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XXVII (Barcelona, 2016): 331-358.
Oleart, Oriol, «La terra davant del monarca. Una contribució per a una tipología de l'assemblea estamental catalana», Anuario de Estudios Medievales, 2 (Sevilla, 1995): 593-616. https://doi.org/10.3989/aem.1995.v25.i2.948
Riera, Francesc Xavier, Ferran II i la Generalitat de Catalunya (1479-1494), tesis doctoral. Universitat de Barcelona, 2015.
Riu Riu, Manuel, «El papel de las Cortes catalanas en la política de los primeros años del reinado de Alfonso el Magnánimo (1416-1423)», en XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d'Aragona. La Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo, Nápoles, Paparo, 2000, vol. I: 657-672.
Rodrigo Lizondo, Mateu, «Personalitat i cultura de Maria de Castella, reina d'Aragó», en Ricardo Bellveser (coord.), Dones i literatura entre l'Edat mitjana i el Renaixement, Valencia, Institució Alfons el Magnànim, 2012, vol. II: 471-525.
Ryder, Alan, Alfonso el Magnánimo rey de Aragón, Nápoles y Sicilia, 1396-1458, Valencia, Edicions Alfons el Magnànim, 1992.
Ryder, Alan, El naufragi de Catalunya. La guerra civil catalana, Besalú, Sidillà S.C.P. Edicions, 2021,
Sabaté, Flocel, «El Compromís de Casp», en Història de la Corona d'Aragó, vol. I, L'època medieval (1137-1479). De Peronella i Ramon Berenguer IV a Ferran II, Barcelona, Edicions 62, 2007: 287-304.
Sabaté, Flocel, «L'origen medieval de la identitat catalana», Anàlisi històrica de la identitat catana, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2015: 19-47.
Sabaté, Flocel, «Maison et Couronne d'Aragon», Histoires, femmes, pouvoirs. Mélanges offerts au professeur Georges Martin, París, Classiques Garnier, 2018: 763-777.
Sánchez de Movellán, Isabel, «Política y constitucionalismo a través de la Diputación del General de Cataluña (1413-1479)», en Isabel Falcón Pérez (coord.) El Compromiso de Caspe (1412), cambios dinásticos y constitucionalismo en la Corona de Aragón, Zaragoza, Obra Social de Ibercaja, 2013: 757-764.
Serra, Eva, «El règim feudal català abans i després de la sentencia Abitral de Guadalupe», Recerques, 1 (Barcelona, 1980): 17-32.
Serra, Eva, «Les Corts dels regnes. La legislació de Corts dels anys de Ferran II: una aproximació comparativa dels regnes de la Corona catalanoaragonesa», en Ernest Belenguer (ed.), Ferran II i la Corona d'Aragó, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2018: 339-364.
Serrano Daura, Josep, «Les Corts de Barcelona de 1432», XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d'Aragona. La Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo, Nápoles, Paparo, 2000, vol. I: 717-735.
Sesma, Angel, «Estado y nacionalismo en la Baja Edad Media. La formación del sentimiento nacionalista aragonés», Aragón en la Edad Media, 7 (Zaragoza, 1987): 245-273.
Sevillano Colom, Francisco, Préstamos de la ciudad de Valencia a los reyes Alfonso V y Juan II (1426-1472), Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo, 1951.
Sobrequés Vidal, Santiago y Sobrequés Callicó, Jaume, La guerra civil catalana del segle XV, vol. 1 «Causes i desenvolupament de la crisi», Barcelona, Edicions 62, 1973.
Soldevila, Ferran, Història de Catalunya, Barcelona, Editorial Alpha, 1962, vol. II.
Vicens Vives, Jaume, Historia crítica de la vida y reinado de Fernando II de Aragón, Zaragoza, CSIC, Institución Fernando el Católico, 1962.
Vicens Vives, Jaume, Historia de los remensas en el siglo XV, Barcelona, Vicens Vives, 1978.
Vicens Vives, Jaume, Els Trastàmares. Segle XV, Barcelona, Vicens Vives, 1980, reimpreso en 1988 [Barcelona, Teide, 1956].
Vicens Vives, Jaume, Juan II de Aragón (1398-1479): monarquía y revolución en la España del siglo XV, Pamplona, Editores Urgoiti, 2003.
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2024 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© CSIC. Manuscripts published in both the printed and online versions of this Journal are the property of Consejo Superior de Investigaciones Científicas, and quoting this source is a requirement for any partial or full reproduction.All contents of this electronic edition, except where otherwise noted, are distributed under a “Creative Commons Attribution 4.0 International” (CC BY 4.0) License. You may read here the basic information and the legal text of the license. The indication of the CC BY 4.0 License must be expressly stated in this way when necessary.
Self-archiving in repositories, personal webpages or similar, of any version other than the published by the Editor, is not allowed.
