Un producto cotizado al alcance de las mayorías: abastecimiento y usos de la cera en la Baja Edad Media. El caso de Mallorca
DOI:
https://doi.org/10.3989/hispania.2024.022Palabras clave:
cera, comercio marítimo, liturgia, reciclaje, exvotos, apiculturaResumen
Hasta el momento, la cera ha sido un producto subestimado por los historiadores, tanto por los especializados en el comercio como por los especializados en las prácticas religiosas de la Baja Edad Media. Este estudio se encuadra en una línea de investigación adoptada en los últimos años en varios países, que ha rescatado el papel jugado en el mercado por artículos aparentemente "secundarios". Algunos, como la cera, presentaban un alto valor añadido y, además, fueron consumidos masivamente en el Occidente cristiano. Mediante un vaciado extensivo de los libros de contabilidad de la Sacristía de la Catedral de Mallorca, así como de otras fuentes de carácter fiscal (mallorquinas, catalanas e italianas), el artículo propone el caso de Mallorca como ejemplo para interpretar el mercado y consumo de la cera en el siglo XV. Mallorca fue un espacio privilegiado: nodo de redistribución hacia Europa de un producto que principalmente llegaba de los puertos norteafricanos. Se analizan también los usos litúrgicos de la cera en la catedral de Mallorca, haciendo hincapié en las estrategias de reaprovechamiento, dado su elevado precio. Finalmente, se describe una forma particular de consumo de la cera: los exvotos devocionales. El resultado es una imagen novedosa del comercio y del uso de un producto que fue omnipresente en la realidad material de la Baja Edad Media.
Descargas
Citas
Abulafia, David. 2019. "El món mercantil i el comerç català a l'edat mitjana". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics 30: 79-123.
Aparici Martí, Joaquín. 1988. "De la apicultura a la obtención de la cera. Las "otras manufacturas" medievales de Segorbe y Castelló". Millars. Espai i Història 21: 31-50.
Aparisi Romero, Frederic. 2021. "L'apicultura a la València medieval". En Cultius, especialització i mercats, ed. Enric Vicedo, 113-135. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs.
Baño Martínez, Francisca del. 2009. La sacristía catedralicia en la edad moderna: teoría y análisis. Murcia: Universidad de Murcia.
Barceló Crespí, Maria. 2018. "Algunes dades sobre exèquies reials a Mallorca (1416-1516)". Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 74: 269-287.
Barceló Crespí, Maria. 2019. Davant la mort. Els rituals medieval a la ciutat de Mallorca (s. XV). Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner.
Batlle, Carme y Elisa Varela. 1988-1989. "Las relaciones comerciales de Barcelona con el norte de África (siglo XIII)". Anales de la Universidad de Alicante 7: 23-52. https://doi.org/10.14198/medieval.1988-1989.7.02
Bisogni, Fabio. 2001. "Ex voto e la scultura in cera nel tardo medioevo". En Visions of holiness: Art and devotion in Renaissance Italy, editado por Andrew T. Ladis y Shelley E. Zuraw, 66-91. Athens (USA): University of Georgia.
Bo, Beatrice del. 2023. L'età del lume. Una storia della luce nel Medioevo. Bolonia: Il Mulino.
Callura Cecchetti, Rosa, Giovanna Luschi y Stella Maria Zunino. 1970. Genova e Spagna nel XIV secolo: il «Drictus Catalanorum», 1386, 1392-93. Génova: Fratelli Bozzi.
Catafau, Aymat. 2006. "À propos de l'épitaphe de Pere Battle au couvent Saint-François de Perpignan: ascension et fidélité d'une famille anoblie au service des rois de Majorque (XIIIe-XIVe siècles)". Annales du Midi 118 (256): 579-592. https://doi.org/10.3406/anami.2006.7156
Cateura Bennàsser, Pau. 1997. "Las cuentas de la colonización feudal (Mallorca, 1231-1245)". En la España Medieval 20: 57-141.
Cateura Bennasser, Pau. 2000. "Mundos mediterráneos: el reino de Mallorca y el sultanato mameluco (siglos XIII-XV)". Espacio Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval 13: 85-101. https://doi.org/10.5944/etfiii.13.2000.3659
Cerdà Garriga, Magdalena. 2018. "Mantella Ymaginis Marie Altaris Maioris, l'abillament de la Mare de Déu de la Seu segons els inventaris de la Sagristia Major (1392-1420)". Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 74: 257-267.
Companys Farrerons, Isabel y Montserrat Sanmartí Roset. 2015. "Els inventaris de les botigues de tres apotecaris de Tarragona: Llorenç Sabater, Pere Riber i Ignasi Vidal (1604-1608)". Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols 33: 91-188.
Cozzo, Paolo y B. Alice Raviola. 2016. "La foi et le marché. Foires, sanctuaires et activités dévotionnelles en Piémont du Sud sous l'Ancien Régime". En L'économie des dévotions. Commerce, croyances et objets de piété à l'époque moderne, editado por Albrecht Burkardt, 91-103. Rennes: Presses Universitaires de Rennes. https://doi.org/10.4000/books.pur.45348
Day, John. 1967. Les Douanes de Gênes, 1376-1377. París: SEVPEN.
Domenge i Mesquida, Joan. 2011. "«A laor de Déu e en remissió de pecats». Deixes artístiques en el testament del prevere de Mallorca Pau d'Olesa (1442)". En Capitula facta et firmata: inquietuds artístiques en el quatre-cents, editado por Maria Rosa Terés i Tomás, 483-549. Barcelona: Cossetània.
Domenge i Mesquida, Joan. 2014. "Traces épiscopales dans la cathédrale gothique de Majorque: espaces, sépultures, mobilier liturgique". En L'évêque, l'image et la mort. Identité et mémoire au Moyen Âge, editado por Nicolas Bock, Ivan Foletti y Michele Tomasi, 299-320. Roma: Viella.
Dufourcq, Charles-Emmanuel. 1990. "Commerce du Maghreb médiéval avec l'Europe chrétienne et marine musulmane: données connues et problèmes en suspens". En L'Ibérie chrétienne et le Maghreb: XIIe-XVe siècles, editado por Charles-Emmanuel Dufourcq, 161-192. Milton Park: Routledge.
Español, Francesca. 2007. "Exvotos y recuerdos de peregrinación". En El camí de Sant Jaume i Catalunya. Actes del Congrés Internacional, 297-317. Barcelona: Abadia de Montserrat / CSIC.
Fajarnés, Enric. 1931. "Edicte del virrei don Luys Vych (1584)". Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 47: 393-398.
Ferrer i Mallol, Maria Teresa, ed. 2011. Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Finke, Heinrich, ed. 1908. Acta Aragonensia; Quellen zur deutschen, italienischen, französischen, spanischen, zur Kirchen- und Kulturgeschichte aus der diplomatischen Korrespondenz Jaymes II. (1291 1327).Berlin: W. Rothschild.
Font Obrador, Bartomeu. 1972-2011. Història de Llucmajor, 3 vols. Palma de Mallorca: Gráficas Miramar.
García Herrero, María del Carmen. 2013-2014. "De belleza y piedad. Promociones de María de Castilla, reina de Aragón (1416-1458)". Lambard: Estudis d'art medieval 25: 37-62. https://doi.org/10.4000/e-spania.24120
García Herrero, María del Carmen y María Isabel Falcón. 2006. "En torno a la muerte a finales de la Edad Media aragonesa". En la España Medieval 29: 153-186.
Garí Pallicer, Miguel Gabriel y Rafael Massanet Rodríguez. 2020. "De la guerra al llanto. Las exequias de Luis XIV en Palma de Mallorca (1715-1716)". El Futuro del Pasado: revista electrónica de historia 11: 227-262. https://doi.org/10.14516/fdp.2020.011.009
Herradón Figueroa, María Antonia. 1999. "Cera y devoción. Los agnusdei en la colección del Museo Nacional de Antropología". Disparidades. Revista de Antropología 51 (1): 207-237. https://doi.org/10.3989/rdtp.1999.v54.i1.410
Hillgarth, Jocelyn Nigel y Juan Rosselló Lliteras, eds. 1989. The 'Liber communis curiae' of the Diocese of Majorca (1364-1374).París: Brepols.
Jover i Avellà, Gabriel y Jerònia Pons Pons. 2012. Possessions, renda de la terra i treball assalariat: l'illa de Mallorca, 1400-1660. Girona: Biblioteca d'Història Rural.
Laven, Mary. 2019. "Wax versus Wood: The Material of Votive Offerings in Renaissance Italy". En Religious Materiality in the Early Modern World, editado por Andrew Morrall, Mary Laven y Suzanna Ivaniced, 35-50. Amsterdam: Amsterdam University Press. https://doi.org/10.1017/9789048535422.002
Llabrés, Gabriel. 1888. "La seo de Mallorca. Inventario de 1397". Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 2: 6, 22, 135, 142, 150, 216, 305.
Llompart, Gabriel. 1978. "La Piedad medieval en la isla de Mallorca a través de nuevos documentos". Analecta Sacra Tarraconensia 51: 229-267.
Llompart, Gabriel. 1985. "El saqueo de Portopí por la Montaña Negra (1412) y otras historias de corsarios". Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 41: 171-197.
López, Maria Dolores y José Ignacio Padilla Lapuente. 2013. "Mallorcan merchants in the medieval Maghrib: mercantile strategies in the port of Hunayn in the mid-fourteenth century". Mediterranean Historical Review 28(2): 141-165. https://doi.org/10.1080/09518967.2013.837643
Macaire, Piere. 1985. Majorque et le commerce international (1400-1450 environ).Lille: Atelier Reproduction des Thèses.
Massanell i Esclassans, Antoni. 1982. "Petites coses de la vida vilafranquina (segles XV al XVII)". Miscel·lània Penedesenca 5: 117-140.
Mayol Adrover, Carme. 2019. "La celebració de Sant Sebastià a la seu de Mallorca a l'àpoca tardomedieval: un referent litúrgic per a la Història de l'Art". Mayurqa 1: 9-19.
Miralles Sbert, José. 1936. Catálogo del Archivo Capitular de Mallorca,tomo 1. Palma de Mallorca: Publicaciones de la Junta Protectora de Bibliotecas y Archivos Eclesiásticos.
Miret i Sans, Joaquim. 2007. Itinerari de Jaume I el Conqueridor. Edició facsímil. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Ortega Villoslada, Antonio. 2008. El reino de Mallorca y el mundo atlántico (1230-1349). Evolución político-mercantil. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia. https://doi.org/10.4272/978-84-9745-326-4
Ortega Villoslada, Antonio. 2010. "Mallorca y el comercio atlántico. Siglos XIII-XIV". Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics 20: 61-80.
Orti Gost, Pere. 2000. Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Panzanelli, Roberta. 2008. "Compelling Presence: Wax Effigies in Renaissance Florence". En Ephemeral Bodies. Wax Sculpture and the human figure, editado por Roberta Panzanelli, 13-31. Los Angeles: Getty Research Institute.
Planas Rosselló, Antonio. 2010. El derecho penal histórico de Mallorca (siglos XIII-XVIII). Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears.
Pons, Antoni. 1970. Historia de Mallorca, instituciones, cultures y costumbres: siglos XII-XVII, 2 vols. Palma de Mallorca: Antoni Pons.
Portella, Jaume. 1993. "El negoci feudal de Mallorca, segles XIII-XIV. Drets i rendes de les senyories laiques i eclesiàstiques". Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
Postles, David. 1999. "Lamps, lights and layfolk: 'popular' devotion before the Black Death". Journal of Medieval History 25: 97-114. https://doi.org/10.1016/S0304-4181(98)00021-9
Pujol i Tubau, Pere. 1913. "Inventari dels béns del santuari de Núria, fet l'any 1460". Estudis Universitaris Catalans 7: 380-386.
Riera Melis, Antoni. 1986. La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV: Las repercusiones arancelarias de la autonomía balear (1298-1311).Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Roca, Josep Maria. 1921. "Joan I i les supersticions". Butlletí de la Reial Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona 11: 125-169.
Sales i Favà, Lluís. 2022. "«A ship loaded with honey»: assessing the honey trade in the Crown of Aragon, fifteenth to sixteenth centuries". Journal of Medieval Iberian Studies 14 (2): 298-320. https://doi.org/10.1080/17546559.2022.2071454
Sales i Favà, Lluís. En prensa (a). "Las clases populares y el uso litúrgico de la cera en la Corona de Aragón. El caso de Mallorca, 1389-1511". En Materialidad de una sociedad en transformación. Objetos cotidianos de la Corona de Aragón durante la baja edad media (siglos XIII-XV). Zaragoza: Universidad de Zaragoza.
Sales i Favà, Lluís. En prensa (b). "El consum de cera i mel a la Barcelona baixmedieval. El cas de l'Hospital dels Mesells". Barcelona Quaderns d'Història.
Sales i Favà, Lluís y Alexandra Sapoznik. 2022. "The production and trade of wax in north-eastern Iberia, c.XIV-XVI The case of Catalonia". En New Approaches to the Archaeology of Beekeeping, editado por DavidWallace-Hare, 172-185. Oxford: Archaeopress. https://doi.org/10.2307/j.ctv2b07txd.15
Sales i Favà, Lluís, Alexandra Sapoznik y Mark Whelan. 2021. "Beekeeping in late medieval Europe: A survey of its ecological settings and social impacts". Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval 22: 275-296. https://doi.org/10.14198/medieval.19671
Sales i Favà, Lluís y Carles Vela Aulesa. 2022. "Llogar els ciris i revendre el refús. El consum de cera per a usos litúrgics a la Barcelona baixmedieval". Anuario de Estudios Medievales 52 (1): 181-206. https://doi.org/10.3989/aem.2022.52.1.08
Salicrú i Lluch, Roser. 1995. El tràfic de mercaderies a Barcelona segons els comptes de la Lleuda de Mediona (febrer de 1434). Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Salicrú i Lluch, Roser. 2003. "Los cueros bovinos en el Mediterráneo del siglo XV retroceso del mercado magrebí y auge de los mercados ibéricos". En Mil años de trabajo del cuero: actas del II Simposium de Historia de las Técnicas, Córdoba, 6-8 de mayo de 1999, editado por Ricardo Córdoba de la Llave, 169-200. Córdoba: Litopress.
Salvator, Ludwig. 1897. Die Balearen in Wort und Bild geschildert. Würzburg-Leipzig: L. Woer.
Sánchez Martínez, Manuel. 1988. "En torno a la piratería nazarí entre 1330 y 1337". En Andalucía entre oriente y occidente, (1236-1492): actas del V Coloquio Internacional de Historia Medieval de Andalucía, [celebrado] durante los días 27 al 30 de noviembre de 1986, editado por Emilio Cabrera Muñoz, 431-446. Córdoba: Diputación de Córdoba.
Sapoznik, Alexandra. 2018. "Bees in the medieval economy: religious observance and the production, trade, and consumption of wax in England, c. 1300-1555". Economic History Review 72 (4): 1-23. https://doi.org/10.1111/ehr.12740
Sapoznik, Alexandra. 2021. "Bees in the medieval Maghreb: Wax, honey and cross-cultural trade in the Western Mediterranean". Medieval Encounters 27: 434-455. https://doi.org/10.1163/15700674-12340115
Sapoznik, Alexandra y Lluís Sales i Favà. 2024. "Wax, cash and the mass. Making candles affordable in late medieval economies". En Mezzi di scambio non monetari. Merci e servizi come monete alternative nelle economie dei secoli XIII-XVIII / Alternative currencies. Commodities and services as exchange currencies in the monetarized economies of the 13th to 18th centuries, editado por Angela Orlandi, 455-474. Florencia: Firenze University Press. https://doi.org/10.36253/979-12-215-0347-0.27
Sastre Moll, Jaume, ed. 1994. El primer llibre de Fàbrica i Sagristia de la Seu de Mallorca. Palma de Mallorca: Catedral de Mallorca Publicacions.
Seguí i Trobat, Gabriel. 2015. La consueta de sagristia de 1511 de la Seu de Mallorca, 2 vols. Palma de Mallorca: Catedral de Mallorca Publicacions.
Shaw, James y Evelyn Welch. 2011. Making and marketing medicine in Renaissance Florence, Amsterdam / New York: Rodopi. https://doi.org/10.1163/9789042031579
Vaquer Benassar, Onofre. 2001. El comerç marítim de Mallorca, 1448-1531. Palma de Mallorca: El Tall.
Vasari, Giorgio. 1986. Le vite de'piú eccellenti pittori, scultori ed architetti. Turín: Letteratura italiana Einaudi.
Vela Aulesa, Carles. 2013. "Llegats pietosos i misses: l'evolució de la religiositat enfront de la mort a Barcelona a la baixa Edat Mitjana". En A l'entorn de la Barcelona medieval. Estudis dedicats a la doctora Josefina Mutgé i Vives, editado por Manuel Sánchez Martínez, Ana Gómez Rabal, Roser Salicrú i Lluch y Pere Verdés i Pijuan, 443-459. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Velasco Gonzàlez, Alberto. 2008. "De València a Vannes: culte, devoció i relíquies de Sant Vicent Ferrer". Acta historica et archaeologica mediaevalia 29: 395-436.
Vincent, Catherine. 2004. Fiat Lux. Lumière et luminaires dans la vie religieuse du XIIe au XVIe siècle. París: Les Éditions du Cerf.
Whelan, Mark. 2023. "«On behalf of the city»: wax and urban diplomacy in the late medieval Baltic and North Sea". Urban History 50: 22-37. https://doi.org/10.1017/S096392682100050X
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2024 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.
Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Consulte la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.







