Génesis y consolidación de la identidad catalana medieval
DOI:
https://doi.org/10.3989/hispania.2023.056Palabras clave:
identidad, Cataluña, Corona de Aragón, Edad Media, catalanidad, naciónResumen
A partir de la producción historiográfica especializada de las últimas décadas, en el artículo se ofrecerá una exposición sintética sobre el origen y la consolidación de la identidad colectiva de los catalanes entre el siglo XII y los albores del XVI, examinando la evolución histórica de sus variantes, es decir, tanto de la catalanidad que se circunscribía estrictamente a los cristianos naturales de Cataluña, como de la catalanidad que englobaba a todos los cristianos catalanófonos, siendo la gran mayoría de ellos naturales del principado de Cataluña y de los reinos de Valencia y de Mallorca con sus islas adyacentes, sin olvidar aquella otra catalanidad nominal que podía abarcar a todos los súbditos de la Corona de Aragón. Además, se analizan los principales rasgos lingüísticos, religiosos, políticos, jurídicos e institucionales, así como de alteridad con otros colectivos, de la identidad catalana de la época, determinando la influencia de estos factores en las diferentes modalidades de catalanidad.
Descargas
Citas
Albert, Ricard y Gassiot, Joan (eds.), Parlaments a les Corts Catalanes, Barcelona, Barcino, 1928.
Baydal, Vicent, Els valencians, des de quan són valencians?, Valencia / Catarroja, Afers, 2016.
Baydal, Vicent, «El conflicte lingüístic en perspectiva històrica: una comparació entre el cas valencià i el català», en Antoni Martínez Bernat (coord.), Identitat(s) a la cruïlla. Valencianitat i reptes territorials, Valencia / Catarroja, Afers, 2019: 25-75.
Baydal, Vicent, «La política en temps de la reina Margarida (I): una època de crisis i desenvolupaments polítics», en Eduard Juncosa y Antoni Jordà (eds.), Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili / Universidad de Barcelona, 2022: 23-47.
Bisson, Thomas N., «L'essor de la Catalogne: identité, pouvoir et idéologie dans une société du XIIe siècle», Annales. Économies, Sociétés, Civilisations, 39/3 (París, 1984): 454-479. https://doi.org/10.3406/ahess.1984.283071
Bisson, Thomas N., Història de la Corona d'Aragó a l'Edat Mitjana, Barcelona, Crítica, 1988.
Bofarull, Manuel (ed.), Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. Tomo. XXIV, Barcelona, Archivo de la Corona de Aragón, 1863.
Bramon, Dolors, «Visions de l'altre a la Corona Catalanoaragonesa», en Julián Acebrón, Isabel Grifoll y Flocel Sabaté (eds.), La construcció d'identitats imaginades. Literatura medieval i ideología, Lleida, Pagès, 2015: 81-102.
Carreras, Francesc, Pere Joan Ferrer, militar y senyor del Maresme, Barcelona, La Renaixensa, 1892.
Castell, Pau, «La caza de brujas en Cataluña: un estado de la cuestión», Índice Histórico Español, 131 (Barcelona, 2018): 81-114.
Cawsey, Suzanne F., Reiales i propaganda. L'eloquencia reial i la Corona d'Aragó, c. 1200-1450, Valencia, Publicacios de la Universitat de València, 2008.
Cingolani, Stefano M., La Memòria dels reis: les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV, Barcelona, Base, 2007.
Cingolani, Stefano M., «Tradiciones e idiosincrasias. Las relaciones entre Cataluña y Aragón en la historiografía (siglos XI-XIII)», en José Ángel Sesma (coord.), La Corona de Aragón en el centro de su Historia. 1208-1458. La Monarquía aragonesa y los reinos de la Corona, Zaragoza, Gobierno de Aragón, 2010: 219-252.
Cingolani, Stefano M., La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410), Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015.
Cortes de los Antiguos Reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña. Tomo XI, Madrid, Real Academia de la Historia, 1907.
Duran, Daniel, «De l'autonomia a la integració: la participació siciliana en el comerç oriental als segles XIV i XV», en Manuel Sánchez, Maria Teresa Ferrer y Josefina Mutgé (coords.). La Corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la Baixa Edat Mitjana, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2005: 65-99.
Fajardo, Javier, «La correspondència de les diputacions generals del principat de Catalunya i el regne de València com a font per a l'estudi de les identitats nacionals. Una aproximació (1460-1472)», Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 12 (Valencia, 2018): 13-33. https://doi.org/10.7203/scripta.12.13329
Fajardo, Javier, «El estudio de las identidades nacionales premodernas en la Corona de Aragón: recorrido historiográfico y retos de futuro», en Raquel Martínez Peñín y Gregoria Cavero (coords.), Poder y poderes en la Edad Media, Murcia, Sociedad Española de Estudios Medievales, 2021: 101-124.
Ferrando, Antoni, Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, Valencia, Universitat de València, 1980.
Ferrer i Mallol, M.ª Teresa, «El consolat de Mar i els consolats d'Ultramar, instrument i manifestació de l'expansió del comerç català», en Damien Coulon y M.ª Teresa Ferrer i Mallol (coords.), L'expansió catalana a la Mediterrània a la baixa Edat Mitjana, Barcelona, Institució Milà i Fontanals, 1999: 53-79.
Ferro, Víctor, El dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Barcelona, Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2015.
Furió, Antoni, «Jaume I: una corona i quatre regnes», en Rafael Narbona (ed.), Jaume I i el seu temps: 800 anys després, Valencia, Universitat de València, 2012: 43-72.
García-Oliver, Ferran, Valencians sense ADN. Relats dels orígens, Valencia, Edicions Tres i Quatre, 2016.
García-Oliver, Ferran, «Identitats en conflicte a la Corona d'Aragó en el trànsit de l'Edat Mitjana a la Moderna», eHumanista/IVITRA, 12 (Santa Barbara, 2017): 275-298.
González Antón, Luis, «Jaime I y el alumbramiento de la conciencia nacional aragonesa», en Homenaje a Antonio Domínguez Ortiz, catedrático del Instituto Beatriz Galindo de Madrid, Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia, 1981: 573- 594.
Gonzalvo, Gener (ed.), Les Constitucions de Pau i Treva de Catalunya (s. XI-XIII), Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1994.
Guinot, Enric, Els fundadors del Regne de València: repoblament, antroponímia a la València medieval, Valencia, Edicions Tres i Quatre, 1999, 2 vols.
Hastings, Adrian, La construcción de las nacionalidades. Etnicidad, religión y nacionalismo, Madrid, Cambridge University Press, 2000.
Iglesia, Aquilino, «Cos místic», Anuario de Estudios Medievales, 25/2 (Barcelona, 1995): 683-698.
Juncosa, Eduard, «Una ciutat en conflicte», Manel Risques y Mercè Aventín, en Història de l'Ajuntament de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2007, vol. I: 130-145.
Juncosa, Eduard, «El pols dels monarques contra l'oligarquia barcelonina», en Ramon Grau (coord.), Ciutat, monarquia i formacions estatals, segles XIII-XVIII. XIV Congrés d'Història de Barcelona, 2015. Comunicacions, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2018: 83-93.
Lalinde, Jesús, Rey, conde y señor = Rei, comte i senyor, Barcelona, Editorial Aragó, 1988.
Lalinde, Jesús, «Depuración histórica del concepto de Corona de Aragón», en Esteban Sarasa; Eliseo Serrano (coord.), La Corona de Aragón y el Mediterráneo: siglos XV-XVI, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 1997: 433-458.
Lledó-Guillem, Vicente, La formación de la identidad lingüística catalana (siglos XIII-XVII), Madrid, Marcial Pons, 2019.
Maravall, José Antonio, «Sobre la formación del régimen político territorial en Cataluña», en VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Zaragoza, Archivo de la Corona de Aragón, 1964, vol. 3: 193-200.
Marfany, Joan-Lluís, La Llengua maltractada: el castellà i el català a Catalunya, del segle XVI al segle XIX, Barcelona, Empúries, 2001.
Mas, Antoni, Esclaus i catalans. Esclavitud i segregació a Mallorca durant els segles XIV i XV, Palma, Lleonard Muntaner, 2005.
Mas, Antoni, Llengua, Terra, Pàtria i Nació. L'evolució de la consciència lingüística i etnocultural entre els cristians de l'illa de Mallorca (segles XIV-XVII), Palma, Documenta Balear, 2020.
Miquel, Laura, La guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479), tesis doctoral inédita, Univeristat de Girona, 2020.
Moran, Josep y Rabella, Joan Anton, «La llengua: vehicle de transmissió de la identitat catalana al llarg de la història», en Flocel Sabaté (dir.), Anàlisi històrica de la identitat catalana, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2015: 157-171.
Muxella, Imma, La Terra en guerra. L'acció de les institucions durant el regnat de Reant d'Anjou (1466-1472), tesis doctoral inédita, Universitat de Barcelona, 2013.
Navarro, Germán (ed.), Acta Curiarum Regni Aragonum. Tomo VI. Cortes del reinado de Martín I. Volumen 1.º: Cortes de Zaragoza 1398-1400, Zaragoza, Cortes de Aragón / Gobierno de Aragón, 2008.
Palomo, Cristian, «A propòsit de les teories de la creació de la Corona d'Aragó mitjançant el casamiento en casa i l'extinció del llinatge barceloní el 1137», Revista de Dret Històric Català, 17 (Barcelona, 2018a): 11-58.
Palomo, Cristian, Identitat i vocabulari polítics a Catalunya durant la Guerra de Successió, tesis doctoral inédita, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018b.
Palomo, Cristian, «Denominaciones históricas de la Corona de Aragón. Balance crítico e historiográfico», eHumanista/IVITRA, 16 (Santa Barbara, 2019): 160-180.
Palomo, Cristian, «Noves perspectives per a una qüestió no resolta: per què Catalunya fou un principat i no un regne?», Anuario de Estudios Medievales, 50/1 (Barcelona, 2020a): 323-352. https://doi.org/10.3989/aem.2020.50.1.12
Palomo, Cristian, «The Catalan Collective Identity in the Early Modern Era (1479-1714): Catalanity and Spanishness in the Principality of Catalonia During the Old Regime», en Antonio Cortijo y Vicent Martines (eds.), History of Catalonia and Its Implications for Contemporary Nationalism and Cultural Conflict, Hershey, IGI-Global, 2020b: 72-88. https://doi.org/10.4018/978-1-7998-6614-5.ch005
Rovira, Josep (coord.), Usatges de Barcelona i commemoracions de Pere Albert, Barcelona, Barcino, 1933.
Rubiés, Joan Pau, «La qüestió imperial en el pensament polític de la Catalunya moderna: història d'una absència», Manuscrits: Revista d'història moderna, 17 (Bellaterra, 1999): 207-235.
Rubio, Agustín, El patriciat i la nació. Sobre el particularisme dels valencians en els segles XIV i XV, Castellón / Barcelona, Fundació Germà Colón Domènech / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012, 2 vols.
Sabaté, Flocel, El Territori de la Catalunya medieval: percepció de l'espai i divisió territorial al llarg de l'edat mitjana, Barcelona, Rafael Dalmau, 1997.
Sabaté, Flocel, «La noció d'Espanya a la Catalunya medieval», Acta historica et archaeologica mediaevalia, 19 (Barcelona, 1998): 375-390.
Sabaté, Flocel, «La construcción ideológica del nacimiento unitario de Cataluña», en María Isabel del Val Valdivieso, Pascual Martínez Sopena y Julio Valdeón Baruque (coords.), Castilla y el mundo feudal. Homenaje al profesor Julio Valdeón, Valladolid, Junta de Castilla y León / Universidad de Valladolid, 2009, vol. 1: 95-110.
Sabaté, Flocel, «La organización central de la Corona de Aragón cismarina», en Ángel Sesma (dir.), La Corona de Aragón en el centro de su historia, 1208-1458. La Monarquía aragonesa y los reinos de la Corona, Zaragoza, Gobierno de Aragón, 2010: 395-416.
Sabaté, Flocel, «Per què hi va haver un Compromís de Casp», en Ricard Bellveser (coord.), Els valencians en el Compromís de Casp i en el Cisma d'Occident, Valencia, Diputació de València, 2013: 45-119.
Sabaté, Flocel, «L'origen medieval de la identitat catalana», en Flocel Sabaté (dir.), Anàlisi històrica de la identitat catalana, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2015: 19-47.
Sabaté, Flocel, Percepció i identificació dels catalans a l'edat mitjana, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2016.
Salrach, Josep Maria, «Catalunya i els catalans, des de quan?», Revista de Catalunya, 15 (Barcelona, 1988): 35-50.
Sans, Josep Maria (dir.), Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Volum I. Anys 1411-1539, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1994.
Schwartz, Frederic y Carreras, Francesc (ed.), Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní, Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona, 1893, vol. 2.
Sesma, José Ángel, «Estado y nacionalismo en la Baja Edad Media. La formación del sentimiento nacionalista aragonés», Aragón en la Edad Media, 7 (Zaragoza, 1987): 245-273.
Simon, Antoni, «Els orígens històrics de l'anticatalanisme», L'Espill, 24 (Valencia, 2006): 43-49.
Sobrequés, Jaume, Catalunya, un país modern. Quan s'afermà la identitat nacional. Segle XV, Barcelona, Base, 2019.
Soldevila, Ferran (ed.), Les quatre grans Cròniques. I. Llibre dels feits del rei En Jaume, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2007.
Soldevila, Ferran (ed.), Les quatre grans Cròniques. II. Crònica de Bernat Desclot, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2008.
Soldevila, Ferran (ed.), Les quatre grans Cròniques. III. Crònica de Ramon Muntaner, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2011.
Soldevila, Ferran (ed.), Les quatre grans Cròniques. IV. Crònica de Pere III el Cerimoniós, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2014.
Tomás, Guillermo, El aragonés medieval. Lengua y Estado en el reino de Aragón, Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2020.
Viciano, Pau, «Sobre la nació (medieval) dels valencians. Unes reflexions a propòsit d'El patriciat i la nació d'Agustín Rubio Vela», Afers: fulls de recerca i pensament, 77 (Catarroja, 2014): 243-252.
Zimmermann, Michel, En els orígens de Catalunya: emancipació política y afirmació cultural, Barcelona, Edicions 62, 1989.
Zimmermann, Michel, «Des pays catalans à la Catalogne: genèse d'une représentation», en Philippe Sénac (dir.), Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Âge, Perpiñán, Presses universitaires de Perpignan, 1995: 71-85. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.3747 PMid:8530812
Zurita, Jerónimo, Segunda parte de los Anales de la Corona de Aragón. Los cinco primeros libros de la segunda parte, Zaragoza, Domingo de Portonaris, 1579.
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2024 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.
Datos de los fondos
Ministerio de Ciencia e Innovación
Números de la subvención PID2019-110858GA-I00
