Presentación: Identidades colectivas. el caso de Cataluña (Inicios-1716)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/hispania.2023.055

Palabras clave:

Identidad, nación, representatividad, solidaridad colectiva

Resumen


Los cambios sociales, políticos y culturales de fines del siglo XX han facilitado en la historiografía la comprensión y estudio de identidades colectivas previas al siglo XIX, basadas en los parámetros de solidaridad colectiva propios de la baja edad media y confrontadas con los retos abiertos en los siglos modernos. La estructura política y social de la Corona de Aragón erige Cataluña en un excelente caso de estudio desde el siglo XII hasta el colapso institucional a inicios del siglo XVIII, en el que destacan la percepción externa, la asunción interna y, de modo destacado, la representatividad y el desarrollo institucional.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Albareda, Joaquim, «Les Corts de 1701-‍1702 i 1705-‍1706. La represa del constitucionalisme», en Constitucions, capítols i actes de Cort. 1701-‍1702, 1705-‍1706, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006: XVII-XLV.

Albert, Ricard y Gassiot, Joan, Parlaments a les corts catalanes, Barcelona, Els nostres clàssics, 1928.

Anderson, Benedict, Imagined Communities. Reflections on the Origin and Spread of Nationalism, Londres, Verson, 1992.

Anònim, «Consueta del misteri de la gloriosa Santa Àgata», en Josep Massot i Muntaner, (ed.), Teatre medieval i del Renaixement, Barcelona, Edicions 62, 1983: 73-‍95.

Bárány, Attila y Bozzay, Réka (eds.), The image of States, Nations and Religions in Medieval and Early Modern East Central Europe, Debrecen, «Lendület» Hungary in Medieval Europe Research Group, 2018.

Bauman, Zygmunt, Dentro la globalizzazione. Le conseguenze sulle persone, Bari, Editori Laterza, 1999.

Bauman, Zygmunt, Oltre le nazioni. L'Europa tra sovranità e solidarità, Bari, Editori Laterza, 2012.

Baumann, Gerd, El enigma multicultural. Un replanteamiento de las identidades nacionales, étnicas y religiosas, Barcelona, Ediciones Paidós Ibérica, 2001.

Beaune, Colette, Naissance de la nation. France, París, Editions Gallimard, 1985.

Blythe, James M., Ideal Government and the Mixed Constitution in the Middle Ages, Princeton, Princeton University Press, 1992. https://doi.org/10.1515/9781400862603

Bougain, Michel y Bougain, Annie, Le partage de la Catalogne. Histoire rocambolesque du Traité des Pyrénées 1658-‍1660, Perpignan, Éditions Trabucaire, 2019.

Cabanel, Patrick, La question nationale au XIXesiècle, París, La Découverte, 2015.

Castells, Manuel, The Information Age, Cambridge, Mass., Blackwell Publishers, 1996-‍1998, 3 vols.

Charle, Christophe, «Histoire globale, histoire nationale ? Comment réconcilier recherche et pédagogie», en Sérgio Campos Matos y Maria Isabel Joâo (coords.), Historiografia e res publica, Lisboa, Centro de História da Universidade de Lisboa / Centro de Estudos das Migraçôes e das Relaçôes Interculturales da Universidade Aberta, 2017: 89-‍112.

Chaudonneret, Marie-Claude, «Peinture et histoire dans les années 1820-‍1830» en L'Histoire au Musée, Arles / Versalles, Actes Sud / Établissement public du musée et du domaine national de Versailles, 2004: 127-‍137.

Cohler, Anne M., Rousseau and Nationalism, New York, Basic Books, 1970.

Eiximenis, Francesc, Lo crestià (selecció), edición de Albert Hauf, Barcelona, Edicions 62, 1983.

Gaille-Nikodimov, Marie (ed.), Le Gouvernement mixte. De l'idéal politique au monstre constitutionnel en Europe (XIIIe-XVIIesiècle), Saint-Étienne, Publications de l'Université de Saint-Étienne, 2005.

Geary, Patrick J., The Myth of Nations. The Medieval Origins of Europe, Princeton / Oxford, Princeton University Press, 2003.

Gellner, Ernest, Nations and nationalism, Oxford, Basil Blackwell, 1983.

Genicot, Léopold, Europa en el siglo XIII, Barcelona, Editorial Labor, 1976 [Le XIIIesiècle européen, París, Presses Universitaires de France, 1968].

Gottlieb, Gidon, Nation against State, Nueva York, Council on foreing relations Press, 1993.

Guenée, Bernard, «État et nation en France au Moyen Âge», Revue Historique, 237 (París, 1967): 17-‍30

Guenée, Bernard, Occidente durante los siglos XIV y XV. Los Estados, Barcelona, Editorial Labor, 1973 [L'Occident aux XIVeet XVesiècles: Les États, París, Presses Universitaires de France, 1971].

Hastings, Adrian, The Constructions of Nationhood. Ethnicity, Religion and Nationalism, Cambridge, Cambridge University Press, 1997. https://doi.org/10.1017/CBO9780511612107

Hirschi, Caspar, The Origins of Nationalism. An Alternative History from Ancient Rome to Early Modern Germany, Cambridge, Cambridge University Press, 2012. https://doi.org/10.1017/CBO9781139032551

Hirst, Paul, Thompson, Grahame, «Globalization and the Future of the Nation-State», Economy and Society, 24/3 (Londres, 1995), disponible en: https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/03085 149500000017. https://doi.org/10.1080/03085149500000017

Hobsbawn, Eric, Nations et nationalism depuis 1780, París, Éditions Gallimard, 1992 [Nations and Nationalism since 1780. Programme, myth, reality, Cambridge, Cambridge University Press, 1990]. https://doi.org/10.1017/CCOL0521439612

Jané, Òscar, «França i Catalunya al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l'època moderna (1640-‍1700)», Manuscrits. Revista d'Història Moderna, 21 (Bellaterra, 2003): 219-‍225.

Jané, Òscar, «Controlar la frontera en Cataluña. Fortificar y dominar el espacio en la época moderna», Vínculos de Historia, 11 (Ciudad Real, 2022): 170-‍188. https://doi.org/10.18239/vdh_2022.11.07

Kymlicka, Will, Ciudadanía multicultural. Una teoría liberal de los derechos de las minorías, Barcelona, Ediciones Paidós Ibérica, 1996.

Lipschutz, Ronnie D., «Reconstructing World Politics: The Emergence of Global Civil Society», Millenium, 21 (Londres, 1992): 389-‍420, disponible en: https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/03058298920210031001. https://doi.org/10.1177/03058298920210031001

Lluch, Ernest, L'alternativa catalana (1700-‍1714-1740). Ramon de Vilana Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acció austracistas, Vic, Eumo Editorial, 2000.

Martínez Bermejo, Saúl, «Review Flocel Sabaté and Luis Adão da Fonseca, eds, Catalonia and Portugal: The Iberian Peninsula from the Periphery; Annemarie Jordan Gschwend and K. J. P. Lowe, eds, The Global City: On the Streets of Renaissance Lisbon», European History Quaterly, 47/1 (Londres, 2017): 134-‍138, disponible en: https://journals.sagepub.com/toc/ehq/47/1. https://doi.org/10.1177/0265691416674402p

Mazlish, Bruce y Buultjens, Ralph (eds.), Conceptualizing Global History, Boulder / San Francisco / Oxford, Westview Press, 1993.

Mertens, Dieter, Il pensiero politico medievale, Bolonia, Il Mulino, 1999.

Michenneau, Stéphane, «Reseña: Sabaté, Flocel y Fonseca, Luis Adâo da, Catalonia and Portugal. The Iberian Peninsula from the Periphery, Bern, Peter Lang, 2015», Hispania, 78/258 (Madrid, 2018): 222-‍224, disponible en: https://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/590/588.

Moeglin, Jean-Marie, Les ancêtres du prince. Propagande politique et naissance d'une histoire nationale en Bavière au Moyen Âge (1180-‍1500), Ginebra, Librairie Droz, 1985.

Moeglin, Jean-Marie, «Nation et nationalisme du Moyen Âge à l'époque moderne», Revue Historique, 301 (París, 1999): 537-‍553. https://doi.org/10.4000/books.psorbonne.22205

Nejedlý, Martin, Monnet, Pierre y Iégou, Laurent (eds.), Nation et nations au Moyen Âge, París, Publications de la Sorbonne, 2014.

Noiriel, Gérard, Sur la crise de l'histoire, París, Éditions Belin, 1996.

Noiriel, Gérard, À quoi sert «l'identité nationale», Marsella, Agone, 2007.

Pérez Latre, Miquel, «Pervivència i dissolució. La Corona d'Aragó en temps de Felip I (II)», en Ernest Belenguer (ed.), Història de la Corona d'Aragó, Barcelona, edicions 62, 2007, vol. 2: 213-‍248.

Pisano, Enrico, Liber Maiorichinus de gestis Pisanorum illustribus, edición de Giuseppe Scalia, Florencia, Edizioni del Galluzzo, 2017.

Prodi, Paolo y Marchetti, Valerio (eds.), Problemi di identità tra Medioevo ed Età Moderna, Bolonia, Clueb, 2001.

Renedo, Xavier, «Los tártaros, dos sicilianos en la corte del rey Pedro el Grande y el "bell catalanesc" de Ramon Muntaner», Imago Temporis. Medium Aevum (Lérida, en prensa).

Rodríguez, Adriana, Identidad lingüística y nación cultural, Madrid, Editorial Biblioteca Nueva / Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid, 2008.

Rossi, Pietro (ed.), La storia comparata. Approcci e prospettive, Farigliano, Il Saggiatore, 1990.

Rousseau, Jean-Jacques, Considérations sur le gouvernement de Pologne et sur sa réformation projetée, edición de Jean-Michel Tremblay, Chicoutimi, Université de Québec à Chicoutimi, 2000, disponible en: http://www.espace-rousseau.ch/f/textes/considerations_pologne.pdf.

Rubió i Lluch, Antoni, Documents per l'història de la Cultura Catalana Mig-eval, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1908, vol. 1.

Ruddick, Andrea, English Identity and Political Culture in the Fourteenth Century, Cambridge, Cambridge University Press, 2013. https://doi.org/10.1017/CBO9781139047647

Sabaté, Flocel, «Corona de Aragón», en Pedro Andrés Porras, Eloísa Ramírez y Flocel Sabaté, Historia de España. VIII La época medieval: administración y gobierno, Tres Cantos, Istmo, 2003: 237-‍458.

Sabaté, Flocel, Vivir y sentir en la Edad Media. El mundo visto con ojos medievales, Madrid, Anaya, 2011.

Sabaté, Flocel, «L'idéel politique et la nation catalane : la terre, le roi, et le mythe des origines», en Jean-Philippe Genet (ed.), La légitimité implicite, París / Roma, Publications de la Sorbonne / École française de Rome, 2015a, vol. 2: 85-‍140. https://doi.org/10.4000/books.psorbonne.6614

Sabaté, Flocel (ed.), Historical Analysis of the Catalan Identity, Berna, Peter Lang, 2015b. https://doi.org/10.3726/978-3-0351-0885-9

Sabaté, Flocel, Percepció i identificació dels catalans a l'edat mitjana, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2016a.

Sabaté, Flocel, «Changement de frontières et perception de l'alterité en Catalogne (XIIe-XIVe)», en Stéphane Pequignot y Pierre Savy (eds), Annexer?, Les déplacements de frontières à la fin du Moyen Âge, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 2016b: 21-‍62. https://doi.org/10.4000/books.pur.44591

Sabaté, Flocel, «Identities in Contact in the Mediterranean», en Flocel Sabaté (ed.), The Crown of Aragon. A Singular Mediterranean Empire, Leiden / Boston, Brill, 2017: 431-‍458. https://doi.org/10.1163/9789004349612_017

Sabaté, Flocel (ed.), La nació a l'edat mitjana, Lérida, Pagès editors, 2020.

Sabaté, Flocel, «L'edat mitjana: la primera globalització», en Flocel Sabaté (coord.), L'edat mitjana: la primera globalització?, Lérida, Pagès editors, 2022: 11-‍39.

Simon i Tarrés, Antoni, Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.

Simon i Tarrés, Antoni, Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l'estat modern espanyol, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005.

Simon i Tarrés, Antoni, 1640, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2019.

Simon i Tarrés, Antoni, Els orígens del miracle econòmic català, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2021.

Sobrequés i Callicó, Jaume, Una nova planta contra Catalunya, Barcelona, Editorial Base, 2015.

Soergel, Philip M. (ed.), «Dossier Nation, Ethnicity, and Identity in Medieval and Renaissance Europe», Studies in Medieval and Renaissance History, 3/3.ª serie (Nueva York, 2006): 1-‍323.

Spruyt, Hendrik, The Sovereign State and Its Competitors, Princeton, Princeton University Press, 1994. https://doi.org/10.1515/9780691213057 PMCid:PMC1615370

Tallon, Alain (ed.), Le sentiment national dans l'Europe méridionale aux XVIeet XVIIesiècles (France. Espagne, Italie), Madrid, Casa de Velázquez, 2007. https://doi.org/10.4000/books.cvz.11038

Thiesse, Anne-Marie, La création des identités nationales. Europe XVIIIe-XIXesiècle, París, Éditions du Seuil, 2001. https://doi.org/10.14375/NP.9782020342476 PMCid:PMC2408847

Torres Sans, Xavier, Naciones sin nacionalismo. Cataluña en la monarquía hispánica (siglos XVI-XVII), Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2008.

Tugene, Georges, L'idée de nation chez Bède le Vénérable, París, Institut d'Études Augustiniennnes, 2001.

Uhlig, Claus, Klio und Natio. Studien zu Spenser und der englischen Renaissance, Heidelberg, Universitätsverlag C. Winter, 1995.

Valensi, Lucette (ed.), «Dossier L'exercice de la comparaison au plus proche, à distance: le cas des sociétés plurielles», Annales. Histoire. Sciences Sociales, 37/1 (París, 2002): 27-‍201.

Vallery-Radot, Sophie, Les Français au concile de Constance (1414-‍1418). Entre résolution du schisme et construction d'une identité nationale, Turnhout, Brepols, 2016. https://doi.org/10.1484/M.EMI-EB.5.109614

Von Friedeburg, Robert, «The Office of the Patriot: The Problems of Passions and Love of Fatherland in Protestant Thought. Melanchton to Althuis, 1520s to 1620s», Studies in Medieval and Renaissance History, 3/3.ª serie (Nueva York, 2006): 241-‍274. https://doi.org/10.1191/478003805cs035oa

Publicado

2023-12-30

Cómo citar

Flocel, S. . (2023). Presentación: Identidades colectivas. el caso de Cataluña (Inicios-1716). Hispania, 83(275), e055. https://doi.org/10.3989/hispania.2023.055

Número

Sección

Sección Monográfica