El juez Josep Maria Bertran de Quintana (1884-1960): compromiso político y cementerios clandestinos

Autores/as

  • Oriol Dueñas Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la UB (CEHI)
  • Queralt Solé Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/hispania.2014.006

Palabras clave:

Josep Maria Bertran de Quintana, República Catalana, Justicia, Guerra civil, violencia, fosa común

Resumen


El presente artículo forma parte de un trabajo más extenso centrado en el estudio biográfico de Josep Maria Bertran de Quintana (1884-1960), destacado político catalán durante la Segunda República, con un papel relevante en la proclamación de la República Catalana y, posteriormente, como regidor en el Ayuntamiento de Barcelona. Presidente del Comitè Català contra la Guerra y prolífico autor en los años 30, su implicación en las investigaciones de la violencia en la retaguardia de la República con el sumario llamado de los cementerios clandestinos durante la Guerra Civil le comportó adquirir, además, un importante perfil como juez preocupado por la aplicación de la ley hasta que, en 1938, le cesaron del cargo. Su participación política en la República le supuso el exilio a México y ser objeto de represión por parte del régimen franquista.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aisa Pàmpols, Ferran, Una història de Barcelona. Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999), Barcelona, Virus Editorial, 2000.

Alquézar, Ramón, L’Ajuntament de Barcelona en el marc del front d’esquerres, Barcelona, Columna, 1986

Álvaro Dueñas, Manuel, «Los militares en la represión política de la posguerra: la jurisdicción de responsabilidades políticas hasta la reforma de 1942», Revista de Estudios Políticos, 69 (Madrid, 1990): 141-162

Bruguera i Cortada, Miquel, «El Tribunal de Depuració de Responsabilitats Polítiques del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona», Gimbernat, 50 (Barcelona, 2008): 267-292.

Cambó, Francesc, Meditacions. Dietari (1936-1940), Barcelona, Institut Cambó, 1982

Culla i Clarà, Joan B, El catalanisme d’Esquerra (1928-1936), Curial, Barcelona, 1977.

Digón, Rau.l, «Joan Comorera i Solé: l’expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques i el Consell de Guerra», en Cebrián, Carme: Joan Comorera torna a casa, Barcelona, Proa, 2010

Dreyfus-Armand, Geneviève: El exilio de los republicanos españoles en Francia. De la Guerra Civil a la muerte de Franco, Barcelona, Crítica, 2000

Eggers, Christian, «L’internement sous toutes ses formes: approche d’une vue d’ensemble du système d’internement dans la zone de Vichy». [en línea] http://www.memorialdelashoah.org/upload/medias/fr/A1_seltextes_153_eggers.pdf (consultado el 10 de septiembre de 2011).

Fontana Tarrats, José María, Los catalanes en la guerra de España, Madrid, Grafite Ediciones, 2005 PMid:16141316 PMCid:PMC1201624

García Fontanet, Àngel, «Un aspecte de la repressió franquista de postguerra: La Llei de Responsabilitats Polítiques», en AAVV, Les ruptures de l’any 1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000 PMCid:PMC95935

Ivern i Salvà, Maria Dolors, Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936) 2 vol. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988.

Juliá Díaz, Santos, Víctimas de la Guerra Civil, Madrid, Temas de Hoy, 2006.

Mateos, Abdón, La batalla de México. El final de la Guerra Civil y la ayuda a los refugiados, Madrid, Alianza, 2009.

Mir, Conxita; Corratgé, Fabià; Farré, Judit; Sagués, Joan, Repressió econòmica i franquisme: l’actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.

Moles, Isidre (ed.), Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX, Barcelona, Enciclopedia Catalana, 2000.

Sánchez i Farré, Pere, La lògia Lealtad. Un exemple de maçoneria catalana (1869-1939), Barcelona, Alta Fulla, 1985.

Sánchez i Farré, Pere, La maçoneria en la societat catalana del segle XX, Barcelona, Edicions 62, 1993.

Sanllorente, Francisco, La persecución económica de los derrotados. El tribunal de responsabilidades políticas de Baleares (1939-1942), Palma de Mallorca, Marcial Pons, 2005.

Solé i Sabaté, Josep M, Villarroya i Font, Joan, La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989.

Vázquez Osuna, Federico, La rebel·lió dels Tribunals: l’Administració de justícia a Catalunya 1931-1953: la judicatura i el ministeri fiscal. Catarroja-Barcelona,Ed. Afers, 2005.

Vinanova i Vila-Abadal, Francesc, Repressió econòmica i coacció econòmica. Les responsabilitats polítiques a republicans i conservadors catalans a la postguerra (1939-1942), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.

Vilanova, Francesc, «Les responsabilitats polítiques dels regionalistes catalans (1939-1942)», Recerques, 31 (Barcelona 1995): 19-36.

Vinyes i Roig, Pau, Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traducto, Barcelona, Fundació Josep Irla, 2010.

Descargas

Publicado

2014-04-30

Cómo citar

Dueñas, O., & Solé, Q. (2014). El juez Josep Maria Bertran de Quintana (1884-1960): compromiso político y cementerios clandestinos. Hispania, 74(246), 151–176. https://doi.org/10.3989/hispania.2014.006

Número

Sección

Estudios