Evolución y cambio: Cataluña en el proceso de construcción de la Monarquía Hispánica (siglo XVI)
DOI:
https://doi.org/10.3989/hispania.2023.059Palabras clave:
historia moderna, Cataluña, siglo XVI, identidad, cultura, políticaResumen
El artículo analiza la evolución de la identidad catalana en un proceso de transformación tan importante como el de la definición y consolidación de la Monarquía Hispánica a lo largo del siglo XVI. Los principales puntos tratados en relación con el conjunto de la Monarquía son el proceso de acomodación a la nueva realidad y la evolución de la idea de Corona de Aragón. Se tratan también los cambios fundamentales dados por el nuevo papel fronterizo del Principado y el miedo a la infiltración protestante desde Francia. Se estudia también la evolución cultural y lingüística y las dificultades para construir un discurso hispánico alternativo al de Castilla.
Descargas
Citas
Amelang, James S., La formación de una clase dirigente: Barcelona, 1490-1714, Barcelona, Editorial Ariel, 1986.
Anghiera, Piero Martire di, Epistolario de Pedro Mártir de Anglería, editado por José López de Toro, Madrid, Imprenta de Góngora, 1956.
Argensola, Bartolomé Leonardo de, Anales de Aragón: Prosiguen los anales de Jerónimo Zurita desde 1516 a 1520, editado por Javier Ordovás Esteban, Zaragoza, Instituto Fernando el Católico, 2013.
Arrieta Alberdi, Jon, «Las formas de vinculación a la Monarquía y de relación entre sus reinos y coronas en la España de los Austria. Perspectiva de análisis», en Bernardo García García y Antonio Álvarez-Osorio Alvariño (coords.), La Monarquía de las naciones: Patria, nación y naturaleza en la Monarquía de España, Madrid, Fundación Carlos de Amberes, 2004: 303-326.
Bada, Joan, Situació religiosa de Barcelona en el s. XVI, Barcelona, Balmes, 1970.
Bada, Joan, La Inquisició a Catalunya: segles XIII-XIX, Barcelona, Barcanova, 1992.
Bada, Joan, «L'expulsió dels jueus, 1492», Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 20 (Barcelona, 2009): 51-68.
Batllori, Miquel, De l'Humanisme i del Renaixement, Valencia, Tres i Quatre, 1995.
Belenguer Cebrià, Ernest, «La legislació político-judicial de les Corts de 1599 a Catalunya», Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 7 (Barcelona,1987): 9-28
Belenguer Cebrià, Ernest, Ferran el Catòlic: Un monarca decisiu davant la cruïlla de la seva època, Barcelona, Edicions 62, 1999.
Buyreu, Jordi, Institucions i conflictes a la Catalunya moderna, Barcelona, Rafael Dalmau, Editor, 2005.
Carbonell, Pere Miquel, Cròniques d'Espanya, edición de Agustí Alcoberro, Barcelona, Barcino, 1997.
Carrió Arumí, Joan, «Catalunya en l'estructura militar de la Monarquia Hispànica (1556-1640). Tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments», tesis doctoral inédita, Universitat de Barcelona, 2008, disponible en: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/35583.
Casals, Àngel, «La Predilecció de Carles V pels catalans: Aportacions a un tòpic recurrent», Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 1/13 (Barcelona, 1993): 67-74.
Casals, Àngel, «Estructura defensiva de Catalunya a la primera meitat del segle XVI. Els comtats de Rosello i Cerdanya», en El poder real en la Corona de Aragón: (Siglos XIV-XVI), Zaragoza, Gobierno de Aragón, Departamento de Educación y Cultura, 1994, vol. 2: 83-94.
Casals, Àngel, L'emperador i els catalans: Catalunya a l'imperi de Carles V (1516-1543), Granollers, Editorial Granollers, 2000a.
Casals Àngel, «Un, encara, desconegut historiador vallesà: Francesc Tarafa», Lauro, 10 (Granollers, 2000b): 11-15.
Casals, Àngel, «Perpinyà la revoltada», en Perpignan une et plurielle, Perpiñán, Trabucaire, 2004: 367-378.
Casals, Àngel, «Sia de mercè sua girar sos clements ulls vers aquesta sua ciutat. La complexa relació de Ferran II i Barcelona», Estudis: Revista d'Història Moderna, 43 (Valencia, 2017): 9-28.
Casanova y Todolí, Ubaldo de, «Las primeras Cortes Catalanas de Carlos I (Barcelona 1519-1520)», Mayurqa: Revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de Les Arts, 20 (Palma de Mallorca, 1980): 243-276.
Cifuentes, Lluís, La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2002.
Cort General de Montsó (1585), Montsó-Binèfar. Procés del protonotari, edición de Eva Serra i Puig, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, 2001.
Duran, Eulàlia, Les Germanies als Països Catalans, Barcelona, Curial, 1982.
Duran, Eulàlia, «Patriotisme i historiografia humanística», Manuscrits: Revista d'Història Moderna, 19 (Bellaterra, 2001): 43-58.
Duran, Eulàlia, Estudis sobre la cultura catalana del Renaixement, Valencia, Eliseu Climent Editor, 2004a.
Duran, Eulàlia, «La funció de les llegendes en la historiografia», Estudi General, 23-24 (Gerona, 2004b): 63-78.
Elliott, John H., La revuelta de los catalanes: Un estudio sobre la decadencia de España, 1598-1640, Madrid Siglo XXI, 1982.
Elliott, John H., «Una aristocracia provincial: La clase dirigente catalana en los siglos XVI y XVII», en España y Su Mundo 1500-1700, Madrid, Alianza Editorial, 1990: 99-121.
Fargas Peñarrocha, María Adela, «Família i poder a Catalunya, 1516-1626. Les estratègies de consolidació de la classe dirigent», Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 16 (Barcelona, 1996): 199-222.
Fargas Peñarrocha, María Adela, Família i poder a Catalunya, 1516-1626: les estratègies de consolidació de la classe dirigent, Barcelona, Fundació Noguera, 1997.
Fernández Terricabras, Ignasi, «Llums i ombres de la reforma catòlica a la Catalunya del segle XVI. Un estat de la qüestió», Afers: Fulls de recerca i pensament, 60 (Catarroja, 2008): 431-451.
Fernández Terricabras, Ignasi, «La implantació de la Reforma Catòlica a les terres de parla catalana (1563-1700). Un procés reeixit?», Catalan Historical Review, 4 (Barcelona, 2011): 227-240, doi:org/10.2436/20.1000.01.62
Fort i Cogul, Eufemià, Catalunya i la Inquisició, Barcelona, Aedos, 1973.
Furió, Antoni y Garcia-Oliver, Ferran, «Temps de dificultats (1348-1400)», en Ernest Belenguer Cebrià (ed.), Història de la Corona d'Aragó, Barcelona, Edicions 62, 2007, vol. I: 245-286.
Gabriel, Pere (ed.), Història de la cultura catalana, Barcelona, Edicions 62, 1994, vol. II.
García Cárcel, Ricardo, «Las Cortes de 1519 en Barcelona, Una opción revolucionaria frustrada», en Miquel Taradell (ed.), Homenaje al Dr. D. Juan Reglà Campistol, Valencia, Universidad de Valencia, Facultad de Filosofía y Letras, 1975: 239-256.
García Cárcel, Ricardo, Historia de Cataluña: siglos XVI-XVII, Barcelona, Ariel, 1985.
García Cárcel, Ricardo, Felipe II y Cataluña, Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Científico, Universidad de Valladolid, 1997.
Garcia i Espuche, Albert, Un siglo decisivo: Barcelona y Cataluña, 1550-1640, Madrid, Alianza Editorial, 1998.
Garcia-Oliver, Ferran, «Identitats en conflicte a la Corona d'Aragó en el trànsit de l'Edat Mitjana a la Moderna», eHumanista/IVITRA, en línea, 12 (2017): 275-298.
Gifre i Ribas, Pere, Delmes, censos i lluïsmes. El feudalisme tardà a la Catalunya vella (vegueria de Girona, S. XVI-XVII), Girona, Documenta Universitaria, 2011.
González, Juan Antonio, «Cristòfol Despuig, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557)», EHumanista IVITRA, 1 (2012): 247-451, disponible en: https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/secure.lsit.ucsb.edu.span.d7_eh/files/sitefiles/ivitra/volume1/14ehumanista.ivitra.Despuig.JAGonzalez.Col.loquis.pdf.
Grau i Fernández, Ramon, «Joan Fiveller, Ferran I i les imposicions municipals de Barcelona. Repàs a un mite històric», Barcelona Quaderns d'història, 216 (Barcelona, 1996): 53-99.
Iglésies, Josep, Pere Gil, S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya, Barcelona, Societat Catalana de Geografia / Institut d'Estudis Catalans, 2002.
Junqueras i Vies, Oriol, «Lluís de Cardona i Enríquez», en Josep M Solé i Sabaté (coord.), Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents, Barcelona, Generalitat de Catalunya / Fundació Enciclopèdia Catalana, 2003: 56-57.
Junqueras i Vies, Oriol, «La mediterraneïtat de l'economia catalana del segle XVI», Afers: Fulls de recerca i pensament, 60 (Catarroja, 2008): 312-331.
Jurado Riba, Víctor, «Clientelisme, milícia i govern. Lluís de Requesens i la noblesa catalana al servei de Felip II», tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 2021.
Kamen, Henry, Canvi cultural a la societat del Segle d'Or: Catalunya i Castella, segles XVI-XVII, Lleida, Pagès, 1998.
Ladero Quesada, Miguel Ángel, Ejércitos y armadas de los Reyes Católicos. Nápoles y el Rosellón (1494-1504), Madrid, Real Academia de la historia, 2010.
López Madera, Gregorio, Excelencias de La Monarchia y Reyno de España, Valladolid, Diego Fernández de Córdoba impresor, 1597.
Mahiques Climent, Joan, «Envenenamiento y apariciones de Don Carlos de Viana, orígenes históricos y formación de una ñeyenda», Bulletin Hispanique, 1/116 (2014): 13-38, doi.org/10.4000/bulletinhispanique.3101. https://doi.org/10.4000/bulletinhispanique.3101
Martínez Millán, José, La corte de Carlos V, Madrid, Sociedad Estatal para los centenarios de Felipe II y Carlos V, 2000.
Mas i Forners, Antoni, Llengua, terra, pàtria i nació, Palma de Mallorca, Edicions Documenta Balear, 2020.
Molas i Ribalta, Pere, «Va haver-hi una fusió de les elits a la Catalunya dels Àustries?», Manuscrits: Revista d'Història Moderna, 15 (Bellaterra, 1997): 41-52.
Molas i Ribalta, Pere, «Noblesa absentista i retòrica catalana», Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 12 (Barcelona, 2001): 27-44
Molas i Ribalta, Pere, L'alta noblesa catalana a l'Edat Moderna, Vic, Eumo, 2004.
Molas i Ribalta, Pere, El Capítol del Toisó d'Or a la catedral de Barcelona (1519), Barcelona, Publicacions de la Catedral de Barcelona, 2019.
Monsalvo Antón, José María, «Poder y cultura en la Castilla de Juan II: Ambientes cortesanos, humanismo autóctono y discursos políticos», en Luis Enrique Rodríguez-San Pedro y Juan Luís Polo Rodríguez (coords.), Salamanca y su universidad en el primer Renacimiento: siglo XV, Salamanca, Ediciones de la Universidad de Salamanca, 2011: 15-91.
Montagut, Tomàs de, «Les Corts Generals de la Corona d'Aragó», en Ernest Belenguer (coord.), Felipe II y el Mediterráneo, Madrid, Sociedad Estatal para los centenarios de Felipe II y Carlos V, 1999, vol. IV: 121-138.
Monter, E. William, La otra Inquisición: la Inquisición española en la Corona de Aragón, Navarra, el País Vasco y Sicilia, Barcelona, Crítica, 1992.
Muntaner, Ramon, Les quatre grans cròniques. III Crònica de Ramon Muntaner, edición de Ferran Soldevila, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2011.
Muxella Prat, Imma, «La terra en guerra. L'acció de les institucions durant el regnat de tenat d'Anjou (1466-1472)», tesis doctoral inédita, Barcelona, 2013, disponible en: http://www.tdx.cat/handle/10803/112055.
Nadal i Farreras, Joaquim, Dos segles d'obscuritat: XVI i XVII, Barcelona, Dopesa, 1979.
Obiols Perearnau, Lluís, Lo niu dels bandolers de Catalunya: Els setges del castell d'Arsèguel, 1588-1592, La Seu d'Urgell, Salòria, 2012.
Oleart i Piquet, Oriol, «La terra davant del monarca: Una contribució per a una tipologia de l'assemblea estamental catalana», Anuario de Estudios Medievales, 2/25 (Barcelona,1995): 593-616. https://doi.org/10.3989/aem.1995.v25.i2.948
Olivares i Periu, Jordi, Viles, Pagesos i senyors a la Catalunya dels Àustria: Conflictivitat social i litigació a la Reial Audiència, 1591-1662, Lleida, Pagès, 2000.
Palos, Joan Lluís, Catalunya a l'imperi dels Austria: La pràctica de govern, segles XVI i XVII, Lleida, Pagès Editors, 1994.
Peña Díaz, Manuel, Cataluña en el Renacimiento: libros y lenguas: Barcelona, 1473-1600, Lleida, Milenio, 1996.
Pérez Latre, Miguel, «Juntes de Braços i Diputació Del General (1587-1593): Un presidi de cavallers conspirants contra sa magestat», Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 1/13 (Barcelona, 1993): 281-298.
Pérez Latre, Miquel, Entre el rei i la terra. El poder polític a Catalunya al segle XVI, Vic, Eumo Editorial, 2004a.
Pérez Latre, Miquel, La Generalitat de Catalunya en temps de Felip II, Catarroja / Barcelona, Editorial Afers, 2004b.
Pérez Latre, Miquel, «Pervivència i dissolució. La Corona d'Aragó en temps de Felip I (II)», en Ernest Belenguer i Cebrià (dir.) Història de La Corona d'Aragó, Barcelona, Edicions 62, 2007, vol. II: 213-248.
Pérez Samper, María Ángeles, «El Rey y la ciudad. La entrada de Carlos I en Barcelona», Studia Historica, Historia Moderna, 6 (Salamanca,1988): 439-448.
Pujol, Joan, La singular y admirable victoria que per la gracia de N.S.D. tingue el Serenissim Senyor Don Iuan Daustria dela potentissima armada turquesca, Barcelona, 1574, https://books.google.es/books?id=4NSRn92rVCoC&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false.
Pujol, Joan, Els poemes de Lepant, edición de Eulàlia Miralles y Pep Valsalobre, Barcelona, Editorial Barcino, 2019.
Reglá, Joan, Els virreis de Catalunya: els segles XVI i XVII, Barcelona, Teide, 1956.
Reglá, Joan, Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler, Barcelona, Aedos, 1961.
Renedo i Puig, Xavier, «Notes sobre la biografia i la crònica de Ramon Muntaner», Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 27 (Barcelona, 2016): 19-46.
Requesens, Estefanía de, Cartes íntimes d'una dama catalana del s. XVI: epistolari a la seva mare la comtessa de Palamós, edición de Maite Guisado, Barcelona, La Sal, 1987.
Rossich, Albert, «És vàlid avui el concepte de decadència de la cultura catalana a l'època moderna? Es pot identificar decadència amb castellanització?», Manuscrits: Revista d'Història Moderna, 15 (Bellaterra, 1997): 127-134.
Rubiés Mirabet, Joan Pau, «La qüestió imperial en el pensament polític de la Catalunya Moderna: Història d'una absència», Manuscrits, 17 (Bellaterra, 1999): 207-235.
Ryder, Alan, El naufragi de Catalunya. La Guerra Civil catalana del segle XV, La Bisbal d'Empordà, Edicions Sidillà, 2021.
Sabaté, Flocel, «La noció d'Espanya a la Catalunya Medieval», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 19 (Barcelona, 1998): 375-390.
Sabaté, Flocel, «Estamentos, soberanía y modelo político en la Cataluña bajomedieval», Aragón En La Edad Media, 21 (Zaragoza, 2009): 245-278.
Sabaté, Flocel, Percepció i identificació dels catalans a l'Edat Mitjana, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2016.
Sabaté, Flocel, «Maison et Couronne d'Aragon», en Jean Pierre Jardin, Patricia Rochwert-Zuili y Hélène Thieulin-Pardo (coords.), Histoires, femmes, pouvoirs. Mélanges offerts au professeur Georges Martin, París, Classiques Garnier, 2018: 763-777.
Sales, Núria, Història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1994, vol. IV.
Sans i Travé, Josep Maria (ed.), Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 1994, vol. II.
Segarra, Mila, «El conflicte lingüístic català als segles XVI-XVII», en Pere Gabriel (ed.) Història de la cultura catalana, Barcelona, Ed. 62, 1997, vol. II: 167-191.
Serra i Puig, Eva, «Constitucions i redreç. corts de Montsó-Barcelona (1563-1564) i Corts de Montsó (1585)», en Ernest Belenguer Cebrià (coord.), Felipe II y el Mediterráneo, Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 1999, vol. 4: 159-190.
Serra i Puig, Eva, Les Corts catalanes, una bona font d'informació històrica, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-arqueològica, 2003.
Serra i Puig, Eva, «Els moriscos de reialenc de les terres de l'Ebre. L'administració de Galceran Albanell, Batlle i Alcaid de la batllia de Tortosa (Del 30 de Març de 1611 al 2 de Març de 1612)», Manuscrits: Revista d'Història Moderna, 28 (Bellaterra, 2010a): 103-140.
Serra i Puig, Eva, «Vicens Vives i el pactisme», en Àngel Casals (ed.), Revisió historiogràfica de Jaume Vicens Vives, Cabrera de Mar, Galerada, 2010b: 135-160.
Serrahima i Balius, Pol, «Literatura històrica i retòrica municipal a la Barcelona baix-medieval», Barcelona Quaderns d'història, 20 (Barcelona, 2014): 29-57.
Simon Tarrés, Antoni, Construccions polítiques i identitats nacionals: Catalunya i els orígens de l'estat modern espanyol, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005.
Simon Tarrés, Antoni, Pau Claris, líder d'una classe revolucionària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008.
Solà Colomer, Xavier, La Reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800), Girona, Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, 2008.
Soler Molina, Abel, Enyego d'Àvalos i l'autoria del Curial, Valencia, Institut d'Estudis Catalans, 2018.
Tarafa, Francesc, De origine ac rebus gestis regum Hispaniae liber, multarum rerum cognitione refertus, Amberes, Ioannis Steelsij, 1553.
Toldrá Parés, Montserrat, «L'any de Barcelona: Carles V, política, corts i legislació, 1519-20», Pedralbes, Revista d'Història Moderna, 28 (Barcelona, 2008): 263-283.
Tomic, Pere, Històries e conquestes dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Bagà, Centre d'Estudis Baganesos, 1990.
Tomic, Pere, Històries e conquestes del Realme d'Aragó e Principat de Catalunya, edición de Joan Iborra, Valencia, Editorial Afers, 2009.
Torres i Sans, Xavier, Els bandolers: S. XVI-XVII, Vic, Eumo, 1991.
Torres i Sans, Xavier, «Identitat i vocabulari: Nació, terra i pàtria a la Catalunya dels Àustria», Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 23 (Barcelona, 2003): 41-58.
Turró i Torrent, Jaume, «Una cort a Barcelona per la literatura del segle XV», Revista de Catalunya, 163 (Barcelona, 2001): 97-124.
Ventura i Subirats, Jordi, Conversos, Inquisició i cultura al País Valencià, Mayurqa. Revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, 19/1 (Palma de Mallorca, 1979-80): 251-276.
Vicens Vives, Jaume, Ferran II i La ciutat de Barcelona: 1479-1516, Barcelona, Vicens Vives, 2010.
Vilar, Pierre, Catalunya dins l'Espanya moderna: recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals, Barcelona, Edicions 62, 1986.
Villanueva López, Jesús, «El concepto de soberanía en las polémicas previas a la revuelta catalana de 1640», tesis doctoral inédita, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004, disponible en: https://www.tdx.cat/handle/10803/4796#page=127.
Xam-mar, Carmen, «La conflictividad y las formas de control social en el Alt Urgell, siglo XVII», tesis doctoral inédita, Universidad de Cantabria, 2015.
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2024 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.
Datos de los fondos
Govern de les Illes Balears
Números de la subvención PRD 2018-17
Generalitat de Catalunya
Números de la subvención 2021 SGR00685
Ministerio de Ciencia e Innovación
Números de la subvención PID2021-126340NB-I00
