La identidad cultural que deviene elemento de identificación de pertenencia. Calas en la literatura (de ficción y de ideas) en lengua catalana medieval

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/hispania.2023.057

Palabras clave:

historia y literatura, identidad, historiografía (catalana medieval), questione della lingua, Humanismo

Resumen


La realidad quiere emular a la ficción cuando esta aporta modelos edificantes, también en cuanto a la construcción de la identidad colectiva. Analizamos varias calas de la literatura catalana medieval y del Renacimiento, y muestras de la tradición clásica en las que se constata cómo la palabra, en especial la «palabra historiada», la que cuenta historias, contribuye significativamente en el proceso de toma de conciencia de la identidad colectiva. Analizamos el poder de la palabra que confiere identidad con la explicación y gestión de conflictos. Atendemos a las miradas en contraste que nos transmiten vencedores y vencidos. Realizamos una reflexión sobre los límites de la mímesis historiográfica. Finalmente, atendemos a la toma de conciencia sobre la necesidad (y dignidad) de la propia lengua romance frente al latín para la expresión de todo lo que su gobierno y sociedad puedan desarrollar: questione della lingua, síntoma inequívoco de Humanismo. Se trata tanto de abrir el conocimiento, como de facilitar el gobierno, ser compañera del imperio.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alighieri, Dante, De vulgare eloquentia, edición de Manuel Gil Esteve y Matilde Rovira Soler, Madrid, Palas Atenea, 1997.

Al-Jarmouni, Mostafá (trad.), Libre dels Feits de Jaume I traduït a l'àrab, prefacio de Mohammed Daud, pesentación de Francisco Franco-Sánchez, Madrid, Instituto Egipcio de Estudios Árabes e Islámicos / Embajada de Egipto, 2017. Colección Clásicos del Mediterráneo, 2.

Alvira Cabrer, Martín, «Tòpics i llocs comuns d'una batalla decisiva: Muret, 1213», Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 25 (Barcelona, 2014): 19-‍43.

Alvira Cabrer, Martín, «Jaque mate a la "gran corona de Aragón": la batalla de Muret», monográfico sobre La cruzada contra los cátaros (I) 1209-‍1215, Desperta Ferro, 56 (Madrid, 2019): 38-‍46.

Asensio, Eugenio, «La lengua compañera del imperio. Historia de una idea de Nebrija en España y Portugal», Revista de Filología Española, 43/3-4 (Madrid, 1960): 399-‍413, https://revistadefilologiaespañola.revistas.csic.es/index.php/rfe/article/download/1018/1294. https://doi.org/10.3989/rfe.1960.v43.i3/4.1018

Baydal, Vicent, Del Sénia al Segura: una nova història dels valencians, Valencia, Drassana, 2018.

Benito i Monclús, Pere, «Pedro II el Católico y Occitania: la gestación de un ambicioso proyecto político», monográfico sobre La cruzada contra los cátaros (I) 1209-‍1215, Desperta Ferro, 56 (Madrid, 2019): 20-‍26.

Berlin, Henry (ed.), monográfico «Arts of Finding Truth: Approaching Ramon Llull, 700 Years Later», eHumanista/IVITRA, 8 (Santa Barbara, 2016): 1-‍159.

Buridant, Claude, «Lexicographie et glossographie médiévales. Esquisse de bilan et perspectives de recherche», en Claude Buridant (ed.), La lexicographie au Moyen Age, Lille, Presses Universitaires de Lille, 1986: 9-‍46.

Burns, Robert Ignatius, Colonialisme Medieval, Valencia, Edicions 3i4, 1987a.

Burns, Robert Ignatius, Moros, cristians i jueus en el regne croat de València, Valencia, Edicions 3i4, 1987b.

Burns, Robert Ignatius, «The Crusade Against al-Azraq: A Thirteenth-Century Mudejar Revolt in International Perspective», en Mary Elizabeth Perry (ed.), Warrior Neighbours: Crusader Valencia in Its International Context: Collected Essays of Robert I. Burns SJ, edición de Mary Elizabeth Perry, Turnhout, Brepolis Publishers, 2013: 219-‍254. https://doi.org/10.1484/M.BCEEC-EB.1.100235

Burns, Robert Ignatius y Chevedden, Paul. E., «A Unique Bilingual Surrender Treaty from Muslim-Crusader Spain», The Historian, 62/3 (Londres, 2000): 511-‍534, doi: 10.1111/j.1540-6563.2000.tb01995.x. https://doi.org/10.1111/j.1540-6563.2000.tb01995.x

Burns, William C. G., Chevedden, Paul E. y Epalza, Míkel de, Bilingual Surrender Treaties in Muslim-Crusader Spain under James the Conqueror, Amsterdam, Brill, 1999. https://doi.org/10.1163/9789004476646_008

Butinyà, Júlia, «Ramon Llull i els primers Humanistes», eHumanista/IVITRA, 18 (Santa Barbara, 2020): 166-‍187.

Butinyà, Júlia y Cortijo, Antonio (eds.), L'Humanisme a la Corona d'Aragó (en el context hispànic i europeu), Washington DC, Scripta Humanistica & Studia Humanitatis, 2012a.

Butinyà, Júlia y Cortijo, Antonio (eds.), monográfico «L'Humanisme a la Corona d'Aragó», eHumanista/IVITRA, 1 (Santa Barbara, 2012b): 1-‍246., https://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volumes/1.

Claramunt, Salvador, «Le traité de Corbeil (1258), fin de l'expansion vers le nord», en Salvador Claramunt, Societat, cultura i món mediterrani a l'Edat Mitjana: recull d'articles, prólogo de Dídac Ramírez y presentación de María Isabel del Val Valdivieso, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2014: 473-‍480.

Colón, Germà y Soberanas, Amadeu-J., Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1991.

Cortijo, Antonio (ed.), Chivalry, the Mediterranean and the Corown of Aragon, Delaware, Juan de la Cuesta Hispanic Monographs, 2018.

Cupane, Carolina y Krönung, Bettina (eds.), Fictional Storytelling in the Medieval Eastern Mediterranean and Beyond, Amsterdam, Brill, 2016. https://doi.org/10.1163/9789004307728

Donoso, Isaac, «L'elegia valenciana com a tòpic universal: la caiguda de València narrada des del Xarq al-Àndalus fins al romancer filipí», Caplletra, 61 (Valencia, 2016): 15-‍36.

Doss-Quinby, Eglal, Krueger, Roberta L. y Burns, E. Jane (eds.), Cultural Performances in Medieval France. Essays in Honor of Nancy Freeman Regalado, Sufflok (RU), Boydell & Brewer, 2007.

Duys, Kathryn A., Emery, Elizabeth y Postlewate, Laurie (eds.), Telling the Story in the Middle Ages: Essays in Honor of Evelyn Birge Vitz, Woodbridge, D. S. Brewer, 2015.

Eiximenis, Francesc, El Gobierno de lo público / Regiment de la cosa pública, traducción de Vicent Martines y Maria Justiniano, notas a la traducción de Vicent Martines, Madrid, Editorial Palas Atenea, 2009.

Esteve, Joan, Liber Elegantiarum (Edició facsímil i estudi preliminar de Germà Colón Domènech, Universitat de Basilea), Castellón de la Plana, Ed. Inculca, 1988.

Ferrando, Antoni, «Introducción», en Matfré Ermengaud, Breviari d'Amor. Libro de estudios, Madrid / San Petersburgo, Ediciones AyN / Biblioteca Nacional de Rusia, 2007: 31-‍52.

Ferrando, Antoni y Escartí, Vicent J. (eds.), Libre dels Feits, Valencia, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2010.

Ferrando, Antoni y Nicolás, Miquel, Història de la llengua catalana, Barcelona, Ed. Universidad Abierta de Cataluña (UOC), 2005.

Ferrer Malloll, Maria Teresa, «Negociacions per a una conquesta i rituals per a un canvi de sobiraniala conquesta del regne de Múrcia per Jaume II», en Maria Teresa Ferrer Mallol, Stephane Péquignot, Jean Mare Moeglin y Manuel Sánchez Martínez (eds.), Negociar en la Edad Media: actas del coloquio celebrado en Barcelona los días 14, 15 y 16 de octubre de 2004 = Négocier au Moyen Âge: actes du colloque tenu à Barcelone du 14 au 16 octobre 2004, Barcelona, CSIC (Institució Milà i Fontanals), 2005: 87-‍121.

Garin, Eugenio, Prosatori latini del Quattrocento, Milán / Nápoles, Riccardo Ricciardi Editore, 1952: 594-‍601.

Guilleré, Christian (ed.), Le Traité de Corbeil (11 mai 1258): actes des journées d'études de Paris-Corbeil (14 et 15 mai 2008), París, Klincksieck, 2009.

Gulsoy, Joseph, «La lexicografia valenciana», Revista Valenciana de Filologia 4/2-3 (Valencia, 1964): 109-‍142.

Hauf, Albert G., «Més sobre la intencionalitat dels textos historiogràfics catalans medievals», Ian Michael y Richard A Cardwell (eds.), Medieval and Renaissance Studies in Honour of R. B. Tate, Oxford, Dolphin Book Co.1986: 47-61.

Homero, Obras completas de Homero, edición de Luis Segalá y Estadella, Barcelona, Montaner, 1927.

Ibn al-Abbār, Kitāb al-Hullat as-siyarā', edición de Husayn Mu'nis, El Cairo, La Societé Arabe de Publications, 1963-‍1964.

Ibn 'Amira Al-Mahzumi, Kitab Ta'rih Mayurqa. Crònica àrab de la Conquesta de Mallorca, edición y estudio de Muhammad Ben Ma'ar, traducción al catalán de Nicolau Roser Nebot y Guillem Rosselló Bordoy, Palma de Mallorca, Govern de les Illes Balears / Universitat de les Illes Balears, 2008.

Kay, Sarah, «Grafting the knowledge community: The purposes of verse in the Breviari d'amor of Matfré Ermengaud», Neophilologus, 91 (Dordrecht, 2007): 361-‍373. https://doi.org/10.1007/s11061-007-9035-2

Lacosta, Javier, «Mallorca 1999: la visión de los vencidos», Historia 16, 315 (Madrid, 2002): 42-‍51.

Martines, Vicent, Temps de croada, temps creuats. El Xarq Al-Andalus, un espai d'osmosi (I Premi Internacional d'Investigació Ibn Al-Abbar), Onda / Valencia, Ajuntament / Generalitat Valenciana, 1991.

Martines, Vicent, «Ver para entener y creer. Texto e imagen en el Breviari d'Amor de Matfré Ermengaut», en Matfré Ermengaut, Breviari d'Amor. Libro de estudios, Madrid / San Petersburgo / Ediciones AyN / Biblioteca Nacional de Rusia, 2007: 1-‍180.

Martines, Vicent, «D'àngels i dimonis. Anàlisi d'una seqüència del programa iconogràfic de la moralització enciclopèdica de la fin'amors en el Breviari d'Amor de Matfré Ermangaud», Scripta, 9 (Valencia, 2017): 1-‍17. https://doi.org/10.7203/scripta.9.10340

Martines, Vicent, «Identitats literàries que milloren les reals. Mimesi i historiografia: lligams entre cavalleria literària, historiografia i espais en la (de)construcció de la identitat en les lletres catalanes medievals (35-‍66)», Zeitschrift für Katalanistik, 31 (Friburgo de Brisgovia, 2018): 35-‍66. https://doi.org/10.46586/ZfK.2018.35-66

Martines, Vicent, «La Canción de la cruzada contra los albigenses y el relato del proceso de convertirse en marginados en casa propia: los condes de Toulouse y el conde de Provenza», en Vicent J. Escartí y Rafael Roca (eds.), En los márgenes de la Historia: marginales y minorías, Zaragoza, Pórtico, 2020: 235-‍268.

Martines, Vicent, «La Cançó de la croada contra els albigesos (1r quart del s. XIII) i el Tractat de Meaux-París (1228). Mimesi literària i constància jurídica de la desposessió d'Occitània», Scripta, 15 (Valencia, 2021a): 15-‍38. https://doi.org/10.7203/scripta.15.17552

Martines, Vicent, «The Treaty of Meaux-Paris (1229), an Early "Decret de Nova Planta". Consequences of the "Law of Conquest" for the Crown of Aragon», en Antonio Cortijo y Vicent Martines (eds), History of Catalonia and Its Implications for Contemporary Nationalism and Cultural Conflict, Hershey, Pennsylvania, IGI Global, 2021b: 1-‍29. https://doi.org/10.4018/978-1-7998-6614-5.ch001

Martines, Vicent y Ensenyat, Gabriel (eds.), «La Cançó de la Croada contra els albigesos» de Guilhem de Tudela, anónimo del siglo XIII, Barcelona, Proa, 2003.

Martínez-Roig, Rosabel, Gavilán-Martín, Diego y Merma-Molina, Gladys, «Transmedia storytelling que reporta y supera casos de marginados. Clásicos como muestra de didáctica y psicología social para la superación personal», en Antonio Cortijo y Jordi M. Antolí (eds.), Approaches to New Trends in Research on Catalan Studies, Berlín / Berna / Bruselas/ Nueva York/ Oxford/ Varsovia/ Viena, Peter Lang, 2020: 235-‍268.

Martínez-Roig, Rosabel, Merma-Molina, Gladys y Urrea-Solano, Mayra, «The power of storytelling. Some aspects of James I's Libre dels Feits as a transmedia storytelling with educational purposes and social and political psychology», en Vicent J. Escartí y Rafael Roca (eds.), En los márgenes de la Historia: marginales y minorías, Zaragoza, Pórtico, 2020: 261-‍268.

Martínez-Roig, Rosabel, Urrea-Solano, Mayra y Hernández-Amorós, Maria José, «Transmedia Storytelling i coneixement en obert. Clàssics i psicología social en favor de les virtuts del bon govern», en Antonio Cortijo y Elena Sánchez López (eds.), De la innovació al cànon. Noves tendències de recerca en Filologia Catalana: llengua, literatura, educación i cultura, Catarroja / Barcelona, Editorial Afers, 2021: 395-‍427.

Moll, Francesc de Borja, El Liber Elegantiarum. Lección profesada el día 9 de abril de 1959 en la Cátedra Milá y Fontanals, Barcelona, Universidad de Barcelona, 1960a.

Moll, Francesc de Borja, «Les sources du Liber Elegantiarum de Joan Esteve», Actas do IX Congreso Internacional de Linguística Românica. 1959, Lisboa, Central de Estudos Filológicos. 1961, vol. II.

Olmo, Daniel y Sellés, Just I., Al-Azraq. El malson de Jaume I / Al-azraq. La pesadilla de Jaime I, sine locus, autoedición, s/d, https://justselles.com/obra-literaria.

Paredes, Maria, reseña de "The Liber Elegantiarum by Joan Esteve. A Catalan-Latin dictionary at the crossroads of fifteenth-century European culture", Zeitschrfit für Katalanistik, 27 (Friburgo de Brisgovia, 2014): 282-‍287. https://doi.org/10.46586/ZfK.2014.282-287

Perea Rodríguez, Óscar, «The TV show Game of Thrones as an Educational Axis to Teach Medieval Hispanic Cultures», Imago temporis: medium Aevum, 12 (Lleida, 2018): 471-‍501. https://doi.org/10.21001/itma.2018.12.15 PMid:29452152

Polanco, Lluís B., El Liber Elegantiarum de Joan Esteve. Edició crítica i estudi, tesis doctoral Universitat de València, 1995, vol. I.

Polanco, Lluís B., The Liber Elegantiarum by Joan Esteve. A Catalan-Latin dictionary at the crossroads of fifteenth-century European culture, Turnhout, Brepols, 2012.

Rico, Albert y Solà, Joan, Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi histórica, Valencia, Universitat de València, 1995.

Roca, Rafael (ed.), Teodor Llorente, cent anys després, Alicante, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2012.

Sabaté, Flocel, «Poder i territori durant el regnat de Jaume I. Catalunya i Aragó», en Maria Teresa Ferrar Mallol (ed.), Commemoració del VIII Centenari del naixement de Jaume I, Bacrelona, Institut d'Estudis Catalans, 2011, vol. I: 61-‍129.

Sabaté, Flocel, «L'invisibilità del re e de la visibilità della dinastia nella Corona d'Aragona», en Lucia Berlolini, Arturo Calzoni, Glauco Cantarella y Stefano Carotti (eds.), Il principe invisibile, Turnhout / Mantova, Brepols / Centro Leon Battista Alberti, 2015: 27-‍64.

Sabaté, Flocel (ed.), Memory in the Middle Ages. Approaches from Southwesterh Europe, Leeds, ARC Humanities Press, 2020. https://doi.org/10.1515/9781641892636

Sabaté, Flocel, «Las crónicas medievales Catalans en la legitimación del poder regio», en Esther López Ojeda (coord.), Escribir la Historia. Crónicas y relato en la Edad Media. XXXI Semana de Estudios Medievales, Nájera, 19-‍23 de julio de 2021, Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 2022: 295-‍330.

Sellés, Just I., Al-Azraq, el visir que somniava la muntanya, sine locus, autoedición, s/d, https://justselles.com/obra-literaria.

Sellés, Just I., La mirada d'al-Azraq, Alcoi, Marfil, 2007.

Sellés, Just I., Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquista de la Muntanya, sine locus, Almería, Edicions la Muntanya, 2014, https://justselles.com/al-azraq-el-blau-2014.

Sharrer, Harvey L., «Spanish and Portughese Arthurian Literture», en Norrys J. Lacy (ed.), The New Arthurian Encyclopaedia, Nueva York, Garland, 1991: 425.

Soldevila, Ferran (ed.), Les quatre grans Cròniques, revisión filológica de Jordi Bruguera, revisión histórica de Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2014. Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XCVI.

Stanesco, Michel, Jeux d'errance du chevalier médiéval. Aspectes ludiques de la fonction guerriere dans la littérature du moyen âge flamboyant, Leiden, Brill, 1988. https://doi.org/10.1163/9789004246584

Torró, Josep, El naixement d'una colònia (2a ed.). Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-‍1276), Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2006.

Yates, Francis A., Assaigs sobre Ramon Llull, Barcelona, Empúries, 1985.

Publicado

2023-12-30

Cómo citar

Martines, V. (2023). La identidad cultural que deviene elemento de identificación de pertenencia. Calas en la literatura (de ficción y de ideas) en lengua catalana medieval. Hispania, 83(275), e057. https://doi.org/10.3989/hispania.2023.057

Número

Sección

Sección Monográfica

Datos de los fondos

Generalitat Valenciana
Números de la subvención ISIC/012/042

Ministerio de Ciencia e Innovación
Números de la subvención PID2021-128381NB-I00

Institut d'Estudis Catalans
Números de la subvención PRO2018-S04-MARTINES

Universidad de Alicante
Números de la subvención VIGROB-125;GITE-09009-UA