Public memory and national recreation. Politics of memory and cultural practices in republican Barcelona (1931-1936)

Authors

  • Fernando Sánchez-Costa Universidad Internacional de Cataluña

DOI:

https://doi.org/10.3989/hispania.2015.008

Keywords:

Memory, Public Memory, Barcelona, Second Spanish Republic, Esquerra Republicana de Catalunya, Redemption of the past

Abstract


The aim of this article is to analyse speeches and commemorative practices in Barcelona during the Second Republic (1931-1936). For this purpose, it uses a wide range of contemporary newspaper and administrative sources as well as national and international bibliography. The author understands that the «public memory» forms part of the «public sphere» in the Habermassian sense, that is to say of the area in which the community discovers and defines itself. With this aim in mind, the author dissects commemorative narratives and praxis so as to identify the ideologically implicit concepts that underlie or are made explicit within them. The concept of «public memory» is defined as a category of sociohistorical analysis. The text analyses the dominant speeches of memory and their links with the prevailing liberal-working class nationalism. It studies the coincidences and differences between these verbal and visual accounts and renaixentista Catalan historiography. At the same time, it is argued that the fundamental tenets of the Catalan historical mind-set, as well as the wish to «redeem the past», enable us to interpret the political behaviour of leaders in this period. The article also makes reference to the importance of citizen-led initiatives for the symbolic configuration of the new tapestry of urban memory.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Almirall, Valentí, Lo catalanisme. Barcelona, Edicions 62, 1994 [1886].

Alquézar, Ramón, L'Ajuntament de Barcelona en el marc del Front d'Esquerres, Barcelona, Columna, 1986.

Anguera, Pere, «Españolismo y catalanidad en la historiografía catalana decimonónica», Hispania, 209 (2001), 907-931. http://dx.doi.org/10.3989/hispania.2001.v61.i209.282

Anguera, Pere, L'Onze de Setembre. Història de la Diada (1888-1938), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008.

Assmann, Jan, Das kulturelle Gedächtnis, München, C.H. Beck, 2005.

Aurell, Jaume, «Historiadores 'románticos' e historiadores 'científicos' en la historiografía catalana contemporánea», Memoria y civilización, 3 (2000), 237-273.

Aurell, Jaume, «La formación del imaginario histórico del nacionalismo catalán, desde la Renaixença al Noucentisme (1830-1930)», Historia Contemporánea, 22 (2001), 257-288.

Aza-a, M. y Ortega y Gasset, J., Dos visiones de España. Discursos en las cortes constituyentes sobre el Estatuto de Catalu-a, Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2005.

Azaryahu, Maoz, «The Power of commemorative Street Names», Environment and Planning, 14 (1996), 311-330. http://dx.doi.org/10.1068/d140311

Balaguer, Víctor, Bellezas de la historia de Catalu-a. Barcelona, Imprenta de Narciso Ramírez, 1853.

Balaguer, Víctor: La libertad constitucional. Barcelona, Imprenta de Jaime Jepús 1858.

Balaguer, Víctor, Historia de Catalu-a. Madrid, Imprenta de Manuel Tello, 1885 [1860].

Balcells, Albert, Llocs de memòria dels catalans, Barcelona, Proa, 2008.

Bodnar, John, Remaking America. Public Memory, Commemoration and Patriotism in the Twentieth Century, Princeton University Press, 1994.

Borsò, V. y Kann, C. (eds.), Geschichtsdarstellung. Medien, Methoden, Strategien. Wien, Böhlau, 2004.

Canal, Jordi (ed.), «El nacionalismo catalán; mitos y lugares de memoria». Número monográfico de la revista Historia y política: ideas, procesos y movimientos sociales, 14 (2005).

Crexell i Playà, Joan, El monument a Rafael Casanova. Barcelona, El Llamp, 1985.

Culla, Joan, El Catalanisme d'Esquerra (1928-1936), Barcelona, Curial, 1977.

Esplugues, Miquel, El Compromís de Casp. Barcelona, Altes Impressor, 1933.

Esterlich, Joan: Fènix o l'esperit de la Renaixença, Barcelona, Biblioteca Catalana d'Autors Independents, 1934.

Fabre, J. y Huertas, J.M., Carrers de Barcelona. Com han evolucionat els seus noms, Barcelona, Edhasa, 1982. PMCid:PMC1402093

Font i Sagué, Norbert: Història de Catalunya, Barcelona, Editorial Altés, 1933 [1899].

Fradera, Josep Maria, Cultura nacional en una societat dividida: patriotisme i cultura a Catalunya (1838-1868), Barcelona, Curial, 1992.

Fradera, J.M., «El proyecto liberal catalán y los imperativos del doble patriotismo», Ayer, 35 (1999), 87-100.

Fradera, J.M., «La política liberal y el descubrimiento de una identidad distintiva de Catalu-a (1835-1865)», Hispania, 205 (2000), 673-702.

García Cárcel, Ricardo, «Pau Claris: un mite rentable», L'Avenç, 50 (1982), 54-58.

González Calleja, Eduardo, «'Bon cop de falç': mitos e imaginarios bélicos en la cultura del catalanismo», Historia y política: ideas, procesos y movimientos sociales, 14 (2005), 119-164.

Gutiérrez Vi-uales, Monumento conmemorativo y espacio público en Iberoamérica, Madrid, Cátedra, 2004.

Kansteiner, Wulf, «Finding Meaning in Memory : a Methodological Critique of Collective Memory Studies», History and Theory (May 2002), 179-197. http://dx.doi.org/10.1111/0018-2656.00198

Macià, Francesc, El President Macià en el seus textos (1931-1933), Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2005.

Maura, Miguel, Así cayó Alfonso XIII, Madrid, Marcial Pons, 2007 [1962].

Martínez Fiol, David, «Creadores de mitos. El 'onze de setembre de 1714' en la cultura política del catalanismo (1833-1939)», Manuscrits, 15 (1997), 341-361.

Ivern i Salvà, Mª Dolors, Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.

Lerroux, Alejandro, La peque-a historia de España (1930-1936), Madrid, Akrón, 2009.

Michonneau, Stéphane, Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites, Barcelona, Eumo, 2002.

Molas, Isidre: El sistema de partits polítics a Catalunya (1931-1936), Barcelona, Ed. 62, 1972.

Nicolau d'Olwer, Lluís: Del patriotisme i la democràcia en el procés constitucional de la Catalunya antiga, Barcelona, Imprenta de Nagsa, 1933.

Pellicena, Joaquim, El nostre imperialisme, Barcelona, Sarrià A.G., 1930.

Pi i Sunyer, Carles, La República y la Guerra, México, Oasis, 1975.

Pi i Sunyer, Carles, El alma cordial de Catalunya, (Conferencia en el Ateneo de Madrid, 2.VI.1931). Barcelona, Edició de Francesc Vilanova, 1994.

Prat de la Riba, Enric, La nacionalitat catalana, Barcelona, Edicions 62, 1978 [1906].

Pujol, Enric, Ferran Soldevila i la historiografia catalana del seu temps (1894-1971). Tesis Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, 2000.

Ricart Lafont, Damià: Història de Catalunya per a les escoles primàries, Barcelona, Miquel Salvatella Editor, 1935.

Rüsen, J., Fu.ssman, K, Grütter, H. (eds.), Historische Faszination. Geschichtskultur heute. Köln, Böhlau, 1994.

Sánchez-Costa, Fernando, «Cultura histórica y nombres de calles: aproximación al nomenclátor de Barcelona y Madrid», Memoria y Civilización, 9 (2009a), 217-251.

Sánchez-Costa, Fernando, «La cultura histórica: una aproximación diferente a la memoria colectiva», Pasado y Memoria: Revista de Historia Contemporánea, 8 (2009b), 267-288.

Sánchez-Costa, Fernando, «Los mapas de la memoria. Nombres de calles y políticas de memoria en Barcelona y Madrid», Hispania Nova, 12 (2009c).

Sánchez-Costa, Fernando, Memòria pública i debat polític a Barcelona (1931-1936). L'Esquerra Republicana i la Lliga Catalana davant el passat i el futur de Catalunya, Tesis doctoral, UIC, 2011. PMid:21442668

Sánchez-Costa, Fernando, «Street names, politics of memory and social debate in Republican Barcelona (1931-1936): A theorethical reflection and case study», Catalan Journal of Communication and Cultural Studies, 4-1 (2012), 3-19.

Sánchez Marcos, Fernando, Las huellas del futuro. Historiografía y cultura histórica en el siglo XX, Barcelona, Editorial UB, 2012.

Simon i Tarrés, Antoni, «Els mites històrics i el nacionalisme català», Manuscrits, 12 (1994), 193-212.

Soldevila, Ferran, Història de Catalunya. Primeres lectures, Barcelona, Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, 1933.

Torras i Bages, Josep, La tradició catalana, Barcelona, Edicions 62, 1981 [1892].

Torroja, Ramon, Història de Catalunya per a nois i noies, Barcelona, Impremta Elzeviriana, 1933.

Ucelay-Da Cal, Enrique, La Catalunya populista. Imatge, cultura i política en l'etapa republicana, Barcelona, La Magrana, 1982.

Vicens Vives, Jaume, Notícia de Catalunya, Barcelona, Ed. Destino, 1969 [1954]

Vidal, Jordi, «La Guerra dels Segadors: mite i historia», L'Avenç, 150 (1991), 40-61.

Wertsch, James V., Voices of Collective Remembering, Cambridge University Press, 2007. PMid:17467718

Downloads

Published

2015-04-30

How to Cite

Sánchez-Costa, F. (2015). Public memory and national recreation. Politics of memory and cultural practices in republican Barcelona (1931-1936). Hispania, 75(249), 207–236. https://doi.org/10.3989/hispania.2015.008

Issue

Section

Studies