Memoria pública y recreación nacional. Políticas de memoria y prácticas culturales en la Barcelona republicana (1931-1936)

Autores/as

  • Fernando Sánchez-Costa Universidad Internacional de Cataluña

DOI:

https://doi.org/10.3989/hispania.2015.008

Palabras clave:

Memoria, Memoria pública, Barcelona, Segunda República, Esquerra Republicana de Catalunya, Redención del pasado

Resumen


Este artículo tiene como objetivo llevar a cabo una radiografía de los discursos y las prácticas conmemorativas en la Barcelona de la Segunda República (1931-1936). Para ello, utiliza una extensa panoplia de fuentes periodísticas y administrativas de la época, así como bibliografía nacional e internacional. Entiende el autor que la «memoria pública » forma parte de la «esfera pública» en sentido habermasiano, es decir, del ámbito en el que la comunidad se autodescubre y autodefine. Por eso, el autor realiza una disección de las narrativas y de las praxis conmemorativas, a fin de encontrar los implícitos ideológicos que subyacen o se explicitan en ellas. El concepto de «memoria pública» queda perfilado como una categoría de análisis socio-histórico. El texto analiza los discursos de memoria dominantes y su vinculación con el nacionalismo liberal-obrerista imperante. Estudia las concomitancias y las diferencias de estos relatos verbales y visuales con la historiografía catalana renaixentista. Al mismo tiempo, arguye que la partitura básica del imaginario histórico catalán, así como la voluntad de «redimir el pasado», permiten interpretar el comportamiento político de los dirigentes del periodo. El artículo recoge también la importancia de la iniciativa ciudadana en la configuración simbólica del nuevo tapiz de memoria urbana.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Almirall, Valentí, Lo catalanisme. Barcelona, Edicions 62, 1994 [1886].

Alquézar, Ramón, L'Ajuntament de Barcelona en el marc del Front d'Esquerres, Barcelona, Columna, 1986.

Anguera, Pere, «Españolismo y catalanidad en la historiografía catalana decimonónica», Hispania, 209 (2001), 907-931. http://dx.doi.org/10.3989/hispania.2001.v61.i209.282

Anguera, Pere, L'Onze de Setembre. Història de la Diada (1888-1938), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008.

Assmann, Jan, Das kulturelle Gedächtnis, München, C.H. Beck, 2005.

Aurell, Jaume, «Historiadores 'románticos' e historiadores 'científicos' en la historiografía catalana contemporánea», Memoria y civilización, 3 (2000), 237-273.

Aurell, Jaume, «La formación del imaginario histórico del nacionalismo catalán, desde la Renaixença al Noucentisme (1830-1930)», Historia Contemporánea, 22 (2001), 257-288.

Aza-a, M. y Ortega y Gasset, J., Dos visiones de España. Discursos en las cortes constituyentes sobre el Estatuto de Catalu-a, Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2005.

Azaryahu, Maoz, «The Power of commemorative Street Names», Environment and Planning, 14 (1996), 311-330. http://dx.doi.org/10.1068/d140311

Balaguer, Víctor, Bellezas de la historia de Catalu-a. Barcelona, Imprenta de Narciso Ramírez, 1853.

Balaguer, Víctor: La libertad constitucional. Barcelona, Imprenta de Jaime Jepús 1858.

Balaguer, Víctor, Historia de Catalu-a. Madrid, Imprenta de Manuel Tello, 1885 [1860].

Balcells, Albert, Llocs de memòria dels catalans, Barcelona, Proa, 2008.

Bodnar, John, Remaking America. Public Memory, Commemoration and Patriotism in the Twentieth Century, Princeton University Press, 1994.

Borsò, V. y Kann, C. (eds.), Geschichtsdarstellung. Medien, Methoden, Strategien. Wien, Böhlau, 2004.

Canal, Jordi (ed.), «El nacionalismo catalán; mitos y lugares de memoria». Número monográfico de la revista Historia y política: ideas, procesos y movimientos sociales, 14 (2005).

Crexell i Playà, Joan, El monument a Rafael Casanova. Barcelona, El Llamp, 1985.

Culla, Joan, El Catalanisme d'Esquerra (1928-1936), Barcelona, Curial, 1977.

Esplugues, Miquel, El Compromís de Casp. Barcelona, Altes Impressor, 1933.

Esterlich, Joan: Fènix o l'esperit de la Renaixença, Barcelona, Biblioteca Catalana d'Autors Independents, 1934.

Fabre, J. y Huertas, J.M., Carrers de Barcelona. Com han evolucionat els seus noms, Barcelona, Edhasa, 1982. PMCid:PMC1402093

Font i Sagué, Norbert: Història de Catalunya, Barcelona, Editorial Altés, 1933 [1899].

Fradera, Josep Maria, Cultura nacional en una societat dividida: patriotisme i cultura a Catalunya (1838-1868), Barcelona, Curial, 1992.

Fradera, J.M., «El proyecto liberal catalán y los imperativos del doble patriotismo», Ayer, 35 (1999), 87-100.

Fradera, J.M., «La política liberal y el descubrimiento de una identidad distintiva de Catalu-a (1835-1865)», Hispania, 205 (2000), 673-702.

García Cárcel, Ricardo, «Pau Claris: un mite rentable», L'Avenç, 50 (1982), 54-58.

González Calleja, Eduardo, «'Bon cop de falç': mitos e imaginarios bélicos en la cultura del catalanismo», Historia y política: ideas, procesos y movimientos sociales, 14 (2005), 119-164.

Gutiérrez Vi-uales, Monumento conmemorativo y espacio público en Iberoamérica, Madrid, Cátedra, 2004.

Kansteiner, Wulf, «Finding Meaning in Memory : a Methodological Critique of Collective Memory Studies», History and Theory (May 2002), 179-197. http://dx.doi.org/10.1111/0018-2656.00198

Macià, Francesc, El President Macià en el seus textos (1931-1933), Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2005.

Maura, Miguel, Así cayó Alfonso XIII, Madrid, Marcial Pons, 2007 [1962].

Martínez Fiol, David, «Creadores de mitos. El 'onze de setembre de 1714' en la cultura política del catalanismo (1833-1939)», Manuscrits, 15 (1997), 341-361.

Ivern i Salvà, Mª Dolors, Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.

Lerroux, Alejandro, La peque-a historia de España (1930-1936), Madrid, Akrón, 2009.

Michonneau, Stéphane, Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites, Barcelona, Eumo, 2002.

Molas, Isidre: El sistema de partits polítics a Catalunya (1931-1936), Barcelona, Ed. 62, 1972.

Nicolau d'Olwer, Lluís: Del patriotisme i la democràcia en el procés constitucional de la Catalunya antiga, Barcelona, Imprenta de Nagsa, 1933.

Pellicena, Joaquim, El nostre imperialisme, Barcelona, Sarrià A.G., 1930.

Pi i Sunyer, Carles, La República y la Guerra, México, Oasis, 1975.

Pi i Sunyer, Carles, El alma cordial de Catalunya, (Conferencia en el Ateneo de Madrid, 2.VI.1931). Barcelona, Edició de Francesc Vilanova, 1994.

Prat de la Riba, Enric, La nacionalitat catalana, Barcelona, Edicions 62, 1978 [1906].

Pujol, Enric, Ferran Soldevila i la historiografia catalana del seu temps (1894-1971). Tesis Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, 2000.

Ricart Lafont, Damià: Història de Catalunya per a les escoles primàries, Barcelona, Miquel Salvatella Editor, 1935.

Rüsen, J., Fu.ssman, K, Grütter, H. (eds.), Historische Faszination. Geschichtskultur heute. Köln, Böhlau, 1994.

Sánchez-Costa, Fernando, «Cultura histórica y nombres de calles: aproximación al nomenclátor de Barcelona y Madrid», Memoria y Civilización, 9 (2009a), 217-251.

Sánchez-Costa, Fernando, «La cultura histórica: una aproximación diferente a la memoria colectiva», Pasado y Memoria: Revista de Historia Contemporánea, 8 (2009b), 267-288.

Sánchez-Costa, Fernando, «Los mapas de la memoria. Nombres de calles y políticas de memoria en Barcelona y Madrid», Hispania Nova, 12 (2009c).

Sánchez-Costa, Fernando, Memòria pública i debat polític a Barcelona (1931-1936). L'Esquerra Republicana i la Lliga Catalana davant el passat i el futur de Catalunya, Tesis doctoral, UIC, 2011. PMid:21442668

Sánchez-Costa, Fernando, «Street names, politics of memory and social debate in Republican Barcelona (1931-1936): A theorethical reflection and case study», Catalan Journal of Communication and Cultural Studies, 4-1 (2012), 3-19.

Sánchez Marcos, Fernando, Las huellas del futuro. Historiografía y cultura histórica en el siglo XX, Barcelona, Editorial UB, 2012.

Simon i Tarrés, Antoni, «Els mites històrics i el nacionalisme català», Manuscrits, 12 (1994), 193-212.

Soldevila, Ferran, Història de Catalunya. Primeres lectures, Barcelona, Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, 1933.

Torras i Bages, Josep, La tradició catalana, Barcelona, Edicions 62, 1981 [1892].

Torroja, Ramon, Història de Catalunya per a nois i noies, Barcelona, Impremta Elzeviriana, 1933.

Ucelay-Da Cal, Enrique, La Catalunya populista. Imatge, cultura i política en l'etapa republicana, Barcelona, La Magrana, 1982.

Vicens Vives, Jaume, Notícia de Catalunya, Barcelona, Ed. Destino, 1969 [1954]

Vidal, Jordi, «La Guerra dels Segadors: mite i historia», L'Avenç, 150 (1991), 40-61.

Wertsch, James V., Voices of Collective Remembering, Cambridge University Press, 2007. PMid:17467718

Descargas

Publicado

2015-04-30

Cómo citar

Sánchez-Costa, F. (2015). Memoria pública y recreación nacional. Políticas de memoria y prácticas culturales en la Barcelona republicana (1931-1936). Hispania, 75(249), 207–236. https://doi.org/10.3989/hispania.2015.008

Número

Sección

Estudios