Permanecer a través del tiempo: estrategias sucesorias y transmisión de los patrimonios en la sociedad valenciana del siglo XV

Autores/as

  • Jaime Piqueras Juan UNED

DOI:

https://doi.org/10.3989/hispania.2012.v72.i241.374

Palabras clave:

Edad Media, Corona de Aragón, Reino de Valencia, Furs, Testamentos, Codicilos

Resumen


La transmisión de bienes y haberes entre generaciones se materializó, durante la Baja Edad Media, en dos momentos concretos en la vida de las personas. En primer lugar, se realizaban usualmente una serie de donaciones con motivo del matrimonio de los hijos e hijas. Este primer traspaso se completaba al final de la trayectoria vital de cada individuo, según una serie de voluntades expresadas en los testamentos. El presente artículo muestra, desde la observación de un conjunto de testamentos y codicilos valencianos del final del periodo medieval, cómo se organizó el traspaso de los patrimonios, qué objetivos o aspiraciones se manifestaron por parte de los testadores, y cuál fue el nivel de conflictividad que representó el hecho sucesorio, estableciéndose relaciones entre nivel socioprofesional de los testadores y conflictividad en la sucesión.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aparici Martí, J., Igual Luis, D. y Navarro Espinach, G., «Los inmigrantes y sus formas de inserción social en el sistema urbano del reino de Valencia (siglos XIV-XVI)», Revista D’Història Medieval, 10 (1999), 161-198.

Barrio Barrio, J. A., «Inmigración, movilidad y poblamiento urbano en un territorio de frontera: la Gobernación de Orihuela a fines del Medievo», Revista D’Història Medieval, 10 (1999), 199-232.

Belda Soler, M. A., El régimen matrimonial de bienes en los Furs de Valencia, Valencia, Ed. Cosmos, 1966.

Cabanes Pecourt, M. D. (ed.), Aureum Opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valentiae cum historia cristianissimi Regis Jacobi ipsius primi conquistatoris, Valencia, 1515, Alanyà, Ll., Valencia, 1972.

Colón, G. y García, V., Furs de València, Barcelona, Ed. Barcino, Els Nostres Clàssics. Col·Lecció A, 2002.

Cortés, J., Formularium Diversorum Instrumentorum: Un formulari notarial valencià del segle XV, Valencia, Ajuntament de Sueca y Universitat de València, 1986.

Cruselles, E., «La intensificación de los intercambios bajomedievales y los protocolos notariales valencianos», en: 1490, En el umbral de la Modernidad. El Mediterráneo europeo y las ciudades en el tránsito de los siglos XV-XVI, tomo II, Valencia, Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura, 1994.

Cruselles Gómez, J. M., Comportamiento social y actividad profesional entre los notarios de la ciudad de Valencia (siglo XV), Tesis doctoral, Valencia, Universidad de Valencia, Facultad de Geografía e Historia, 1991.

Dualde Serrano, M., Testamentos de soberanos medievales conservados en el Archivo Real de Valencia, Zaragoza, Escuela de Estudios Medievales, 1950.

Furió Diego, A., El camperolat valencià en l’Edat Mitjana. Demografía i economia rural en la Ribera (segles XIII-XVI), Tesis doctoral, Valencia, Universitat de València, 1986.

García Cárcel, R., «El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI», Saitabi, XXVI (1976), 171-188.

García Oms, H., Fragment d´un formulari valencià del segle XV, Valencia, tesis de licenciatura inédita, 1985.

García Sanz, A., «El documento notarial en el derecho valenciano hasta mediados del siglo XIV», en: Notariado público y documento privado: de los orígenes al siglo XIV. Actas de VII Congreso Internacional de Diplomática, Valencia, 1986, vol. 1, Valencia, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1989, 177-199.

García Valle, A., «El notariado hispánico medieval: consideraciones históricodiplomáticas y filológicas», en: Anejos de Cuadernos de Filología, XXXVI, Valencia, Universitat de València, 1999.

Guichard, P., Al-Andalus frente a la conquista cristiana, Valencia, Biblioteca Nueva y Universitat de València, 2001.

Guillot Aliaga, D., El régimen económico del matrimonio en la Valencia foral, Valencia, Biblioteca Valenciana y Generalitat Valenciana, 2002.

Marzal Rodríguez, P., El derecho de sucesiones en la Valencia foral y su tránsito a la Nueva Planta, Valencia, Universidad de Valencia, 1998.

Mira Jódar, A. J., «Burocràcia financera i gestors fiscals. Les batllies reials d’Ontinyent i Bocairent a les darreries de l’edat mitjana», Alba. Revista d'Estudis Comarcales, 9 (1994), 127-136.

Mira Jódar, A. J., Entre la renta y el impuesto. Fiscalidad, finanzas y crecimiento económico en las villas reales del sur valenciano (siglos XIV-XVI), Valencia, Publicacions Universitat de València, 2005.

Piqueras Juan, J., «El régimen económico del matrimonio en la sociedad valenciana tardomedieval. La "germania" o comunidad de bienes en las comarcas meridionales, 1421-1531», Espacio Tiempo y Forma, Serie III Historia Medieval, t. 22 (2009), 281-300.

Pons Alós, V., Testamentos valencianos en los siglos XIII-XVI. Testamentos, familia y mentalidades en Valencia a finales de la Edad Media, Valencia, Tesis doctoral inédita, 1987.

Simó Santonja, V. L., «Notas para la Historia del notariado foral valenciano», Revista de Derecho Notarial, LXXI (1971), 195-298.

Terol i Reig, V., Llibre i lectura a la Vall d’Albaida medieval. La biblioteca de Miquel Gasc, ermità de Bocairent i vicari general del bisbat de Tortosa. Actes del I Congrès d’Estudis de la Vall d’Albaida, Aielo de Malferit, Valencia, Diputació de València e Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, 1997.

Torró Abad, J., El naixement d´una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana 1238-1276, Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 1999.

Torró Abad, J., La formació d’un espai feudal, Valencia, Diputació de València, 1992.

Torró Gil, Ll., La Reial Fàbrica de draps d´Alcoi. Ordenances gremials (segles XVI al XVIII), Alcoy, Ajuntament d´Alcoi i Institut de Cultura «Juan Gil Albert», 1996.

Descargas

Publicado

2012-08-30

Cómo citar

Piqueras Juan, J. (2012). Permanecer a través del tiempo: estrategias sucesorias y transmisión de los patrimonios en la sociedad valenciana del siglo XV. Hispania, 72(241), 397–420. https://doi.org/10.3989/hispania.2012.v72.i241.374

Número

Sección

Estudios